Altres elements singulars

• CLAUSTRE DE SANT PERE DE PUELLES

Emplaçament: carrer de Sant Ignasi, 1-5

Es tracta de la reproducció d’un fragment del claustre del monestir de Sant Pere de Puelles de Barcelona (l’original es conserva al fons de Museu de Terrassa), que es pot contemplar al llarg del carrer de Sant Ignasi davant d'un alt bloc de pisos. El monestir de Sant Pere de Puelles fou destruït l’any 1873 i diversos dels seus elements es repartiren per diferents museus i particulars. Un d’aquests lots fou adquirit per tancar l’espaiós jardí de la modernista casa Alegre del carrer del Nord. Aquesta casa va ésser enderrocada l’any 1977 i el seu espai transformat en una plaça davant de l’alt edifici d’habitatges que es va construir en el lloc on hi havia el jardí. El tros de claustre es va salvar i va donar una nota de funcionalitat a l’entrada de l’edifici.
Aquest element arquitectònic gòtic del segle XIII és format per 10 arcs ogivals sostinguts per fusts quadrilobulats amb capitells decorats amb motius vegetals. Completa el fragment del claustre un basament enriquit amb rosetons de procedència desconeguda.

• TAULA D’ORIENTACIÓ

Emplaçament: turó del Montcau. Parc natural de Sant Llorenç del Munt

Prop de dues-centes persones s’aplegaren dalt el turó del Montcau el dia 20 de juny de 1965 en la inauguració de la taula d’orientació bastida en aquell indret pel Centre Excursionista de Terrassa. La taula va ésser erigida com un homenatge a totes aquelles persones que, durant els anys trenta, van treballar en la confecció de la Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt editada per la mateixa entitat.
Per confeccionar la taula d’orientació s’aprofità el gràfic que figurava en la guia monogràfica.

• MOLÍ DE VENT

Emplaçament: carrer del Camí de Castellar cruïlla amb l'avinguda de Jaume I

La nova planificació urbana de la part nord del torrent Monner (zona també coneguda com torrent de l'Apotecari) ha estat resolta amb el terraplenament del torrent, donant pas a un espai que connecta l'avinguda de Jaume I amb el passeig Vint-i-dos de Juliol. L'enderroc de diverses cases ha deixat al bell mig de la entrada del carrer del Camí de Castellar un dels pocs molins de vent que quedant a la ciutat. Aquest element formarà part del conjunt urbanistíc de la zona.
Aquest molí, testimoni de l'aprofitament de l'energia eòlica, està muntat en una torre circular d'on sobresurten les aspes. En general el molins de vent terrassencs eren emprats per a l'extracció d'aigües
Sembla que aquest molí formava part de les terres de la família Moner, que també tenia un rengle de cases al carrer de Ponent.

• MUR DE CONTENCIÓ DE LA CASA SALVANS

Emplaçament: torrent Monner. Forma part de la finca Salvans del carrer de Salmerón, núm. 23-25-27

Mur de contenció i tanca fet amb paredat comú que disminueix la mida de la pedra en sentit ascendent, utilitzant còdols com a material bàsic. El mur acaba en una línia sinuosa, feta també amb còdols, que a mida que va baixant el pendent del camí (que mena al torrent de Monner), va augmentant d'alçada fins a convertir-se en mur de contenció de terres. Aquest, a la part alta, presenta contraforts lligats entre si per arcs cecs. En un punt d'inflexió hi ha un mirador en voladís sobre el camí (descripció del Catàleg de d'edificis d'interes historicoartístic).
L'obra, de 1909, és de l'arquitecte Lluís Muncunill. El fet que al mateix temps un altre arquitecte, Soteras, estigués enderrocant l'ermita de Sant Jaume, situada on ara hi ha el Museu Tèxtil, per contruir-hi la seva torre, i que les venerables pedres estaven destinades a anar a parar al sot dels fonaments, va fer que ambdós arquitectes acordessin intercanviar les seves respectives pedres; per tant, les de la derruïda església de Sant Jaume s'honoren de formar part del contrafort esmentat.

• TORRES D'AIGUA

Les torres són repartidors de la conducció d'aigua amb les quals Mina Pública d'Aigües de Terrassa aconseguia la pressió suficient per fer arribar l'aigua al seu destí. Actualment aquesta pressió no es necessària i, encara que alguna d'elles continuen fent aquesta funció, la seva utilització ha anat en desús. Actualment hi ha una vintena de torres repartides pel centre de la ciutat, algunes d'elles amb alguns elements singulars, com la del carrer del Col·legi cantonada amb el de Vallhonrrat que simula un campanar o el detall comú en la majoria, d'una finestra en forma d'arc de ferredura.

Però de les torres d'aigües, la més característica és la que està ubicada a la plaça del Dr. Robert, adosada a la Clínica del Remei. Hi ha notícies d'una torre d'aigües en aquest indret des de l'any 1879. En construir-se la Clínica del Remei, l'any 1907, segons projecte de l'arquitecte Lluís Muncunill, aquesta torre, que quedava adossada per tres cares al nou edifici, degué ser substituïda per la nova torre del 1919, tot adaptant-se al projecte de Muncunill. La seva descripció la podem trobar al Catàleg d'eficicis historicoartístics editat per la Gerència d'Urbanísme «Està construïda en forma de minaret. Té planta quadrada i cinc pisos d'alçada. La construcció és totalment d'obra vista, amb verdugades a cada forjat. Ric motlluratge en la cornisa de coronament, teulada a quatre aigües de teules vidriades i, per últim, una cúpula ultrapassada recoberta d'escames de ceràmica vidriada groga. La façana està decorada amb elements neoàrabs».