Arxiu Municipal - Ajuntament de Terrassa
Emplaçament: placeta de la Creu
Font adossada a una peanya d’obra, d’uns dos metres d’altura, de tendències i formes historicistes, rematada per una senzilla creu de ferro.
Antigament hi havia una de les anomenades creus de terme formada per un pedestal amb una rústica columna i una creu grega de ferro al damunt i estava situada a llevant de la placeta assenyalant el camà de Castellar. Un altre element que configurava l’espai era una font, de caracterÃstiques entre el barroc i el neoclà ssic, coronada amb un fanal, situada en el vèrtex sud de la placeta. A principi de segle XX s’ubicà , al bell mig de la plaça, un quiosc de venda de carn i altres productes. Arran la construcció del mercat de Sant Pere a la plaça del Triomf, el quiosc fou enderrocant i es procedà a la remodelació de la plaça; la font i la creu s’unificaren en un sol element nou, que és la font actual, al mig de la plaça.
Emplaçament: plaça de la Creu Gran
La Creu Gran presenta la forma d’una creu grega, amb un nus o llanterna a la
part inferior, fa 118x79x35 cm, té el núm. d’inventari 1.876 i es conserva al Museu de Terrassa.
Aquesta creu presenta un estil gòtic tardà i apareix profusament decorada amb ornamentació vegetal a les dues cares. A la cara anterior, s’hi representa el Crist crucificat al centre. Al braç dret de la creu apareix la Mare de Déu i al braç esquerre Sant Joan evangelista (tots dos de mig cos). Als peus de Crist es veu un personatge masculà estirat i dins d’un sarcòfag (possiblement representa una resurrecció). A la part superior de la Creu hi ha un relleu mutilat.
A la cara posterior, al centre, trobem un Crist entronitzat i als extrems de la creu es representen els sÃmbols dels quatre evangelistes: à liga (sant Joan), lleó (sant Marc), bou (sant Lluc) i à ngel (sant Mateu).
El nus, decorat amb motius foliacis, mostra quatre personatges dempeus, dels quals semblen identificar-se: un arcà ngel, un pelegrÃ, la Mare de Déu amb el Nen Jesús, i un altre personatge masculÃ.
Aquests tipus de creu s’erigien en homenatge a Crist, ja que la creu és el principal sÃmbol del cristianisme. No se sap ben bé quan començaren a erigir-se aquestes creus a Catalunya ni quin ús especÃfic tenien. (Segons J. Gudiol, "Aquest monuments sembla que responen a una tradició de què tenim notÃcies ja durant la primera meitat del segle XI. En aquell temps es plantava una creu en els terminals de les propietats, per fer constar fins on arribava el dret de cada propietari.")
Sembla ésser que presenten una combinació simbòlica entre religiosa i civil, relacionada amb demarcacions o termes, i per això se les anomena popularment creus de terme. Se suposa que la Creu Gran assenyalava la divisió dels termes de Sant Pere i de Terrassa.
La creu original s’ubicava al mateix lloc on avui dia podem contemplar la còpia: al centre de la plaça quadrangular que porta el seu nom. La trobem situada sobre la font, unida per una base i un fust vuitavat. La font raja per quatre brocs metà l·lic que imiten meduses. Fou inaugurada el 1844. En inaugurar-se i les seves piques s’utilitzaven com a abeuradors.
La creu Gran autèntica, avui dia conservada al museu, va ésser enderrocada el 1936, iniciada la Guerra Civil, i va trencar-se en set trossos que foren recollits pel veïnat. El 1939 sen'hi instal·là una còpia, no gaire acurada, de ciment armat. El 1966 una brigada municipal d’obres tornà a desmuntar-la. Aquesta vegada amb la intenció de fer-ne una bona reproducció per tornar-la-hi a col·locar.
El 1967 s’efectuà la reposició de la còpia de la creu Gran, però resultà mal imitada i mal materialitzada, ja que el fust era massa curt i massa ample (segons el projecte de F. Bach-Esteve). Llavors es produeix una proposta de la Junta de Museus per tal de retornar la creu a les dimensions antigues: fust 80 cm més alt i el dià metre reduït. Finalment, per la Festa Major del 1983 es muntà novament la creu Gran amb el fust i la base realitzats per un especialista. aixÃ, la creu Gran recuperà l’altura i les proporcions antigues i mostrà la seva imatge caracterÃstica.
Emplaçament: Carrer de Sant GenÃs
L’any 1887, el 14 de gener, s’inaugurava la font construïda pels germans Abelló, situada al carrer Sant de GenÃs, prop al carrer de Sant Francesc, en el lloc conegut popularment com el Rasot.
L’any 1995 amb la remodelació de l’espai es va restaurar la font vuitcentista deteriorada pel pas del temps.
Emplaçament: Cruïlla de la Carretera de Montcada amb la de RubÃ
La font està situada al repeu d'una singular torre repartidora d’aigües de la Mina Pública d’Aigües de Terrassa.
En aquest lloc hi havia Un quiosc de venda de queviures que va ser enderrocat l’any 1962 amb el consegüent abandonament de l’espai.
L’any 1993 es procedà a la restauració de la font i la torre d’aigües amb obres complementaries d’enjardinament i la instal·lació de mobiliari urbà .
Emplaçament: plaça del Progrés.
La font d’estil modernista tardà , esta formada per un banc de pedra de dues cares; en el que dóna a la plaça hi ha la font amb un broc, a la base d’un escut de Terrassa situat en el respatller interior. Corona el banc o la font una estructura en forma de canelobre que podia donar cabuda a alguna llanterna.
A mitjan segle XIX la zona entre la riera del Palau i el torrent del Batlle, és a dir, entre l’actual rambla d’Ègara i el carrer de Faraday, corresponia al terme de Terrassa, va veure el seu poblament amb les primeres cases aixecades per Jaume Torrella i, posteriorment, amb la instal·lació d’emigrats de la Catalunya interior, aragonesos i valencians. Hom anomenà aquella zona barri de la Riera del Palau.
Al bell mig de la zona urbanitzada quedà un espai que es transformà en plaça, que l’any 1885 va rebre el nom de plaça del Progrés, recollint l’esperit de noms de carrers de l’entorn dedicats a cientÃfics i inventors. En aquells anys el veïnat va demanar a l’Ajuntament la instal·lació d'una font, però no seria fins a l’any 1921 que es procediria al seu bastiment.
La font, oferint generosament la seva aigua, ha estat testimoni de les transformacions urbanÃstiques de la plaça i l’acolliment de diverses activitats i esdeveniments: des del mercat de dimecres, abans i després de la guerra, fins a la fira d’artesania en l’actualitat. Fins i tot ha acollit una plaça de toros o una trobada i concurs de gegants l’any 1950.
Emplaçament: recinte de les esglésies de Sant Pere, darrera l'à bsis de l'església de Sant Pere, adossada a la la paret que dóna al carrer de Josep Rigol i Fornaguera.
Abans de les actuacions de reforma i restauració del recinte dels anys 2001 al 2008, la font de Sant Nebridi es trobava a l'entrada del recinte adossada al mur de la plaça del Rector Homs.
Dins els actes que es van celebrar a Terrassa al llarg dels anys 1950 i 1951, amb motiu del XV centenari de la fundació de la seu episcopal d’Ègara, com a cloenda i testimoni del fet, el dia 11 de novembre de 1951, el bisbe de Cartagena, Dr. Sanahuja, inaugurava una font dins el recinte de les esglésies de Sant Pere.
Aquesta font, obra de l'artista Santiago Padrós, esta formada per un mosaic amb la representació de Sant Nebridi, bisbe egarenc del segle VI, i una pedra de basament amb l'epÃgraf següent: Commemoratio XV centenarii fundationis Sedis Episcopalis Egarensis.
El dia 28 d’octubre de 1997 l’alcalde de Terrassa, Manuel Royes inaugurava la part de l’illa de vianants de la placeta de la Font Trobada i del carrer dels Gavatxons.
A la placeta de la Font Trobada s'instal·là una font de balsalt de disseny circular i il·luminada, acotxada sota un alt lledoner de 12 metres d’alt, que fan d’aquest espai un lloc emblemà tic.
La història de la font comença quant la famÃlia Busquets va fer construir una mina d’aigua que, recollina les aigües a l’altura del carrer del Passeig, baixava pels carrers Nou i de Sant Pere fins a l’altura del CÃrcol Egarenc, on per mitjà d’una canonada es conduïa l’aigua fins el Vapor Busquets (actual plaça de Salvador Espriu). Aquesta conducció d’aigua es va malmetre durant l’ocupació francesa de principi del segle XIX i l’aigua vessava carrer avall. L’Ajuntament va procedir al seu arranjament i va aprofitar per obrir una font a la cruïlla dels carrers de Sant Pere, dels Gavatxons i el raval de Montserrat, i a la qual la veu popular, irònicament, la va anomenà Font trobada o Font Robada ja que aquesta font va substituïr a una altre que hi havia al carrer de la Palla, des de l'any 1700, amb el nom de Font Trobada. Amb el temps la canonada de la font es va allargar fins al mercat de la Independència per abastir el dipòsit del mercat i el rentadors públics de la Rambla.
A principi dels anys 30 per problemes d’humitat i altres desperfectes a la placeta, es va decidir desviar les aigües cap a les clavegueres, deixant sense utilitat la font la qual va acabant desapareixent.
No és fins a principi dels anys 90, quant l’Ajuntament procedà a la primera remodelació de la placeta, que s'hi torna a instal·lar una nova font.
