Plaques singulars

ANTONINUS PIUS

Emplaçament: interior de l’església de Santa Maria
Làpida de marbre del segle II que el municipi d’Ègara va dedicar a l’emperador Antoninus Pius en agraïment per haver donat el títol de ciutat municipal a Ègara: «IMP.CAESAR / DIVI HADRIANI / FIL.DIVI TRAIANI / PARTHIC.NEPOT./ DIVI NERVAE / PRONEP. T.AELIO / HADRIANO / ANTONINO AVG. PIO / PONT. MAX. TRIBV. NIC / POTESTATI COS. II /DESIG. III P.P. / D.D.M.F. EGARA».
La traducció del text del frontal diu: «Per decret dels Decurions del Munici Feliç d’Ègara a l’emperador Cèsar Titus Aelius Antoninus August Pius, fill del diví Adrià, net del diví Trahà Porticus, fill del diví Nerva, Pontífex Màxim revestit de la postetat tribunícia, dues vegades cònsol i per tercera vegada designat Pare de la Pàtria».
Segurament era part del basament d’una estàtua de l’emperador.

QUINTUS GRANIUS

Emplaçament: interior de l’església de Sant Pere
Làpida de marbre del segle II que Grannia Anthusa va dedicar en memòria del seu marit Quintus Grannius, fill de Quintus de la tribu Galèria, primer magistrat d’Ègara i tribú militar. El text del pedestal diu: «Q.GRANIO / Q. FIL / GAL. / OPTATO II VIR / EGARA TRIBVNO/ MILITVM / GRANIA / ANTHUSA / MARITO / OPTIMO / L.D.D.D. /.».

ARNAU DE BERNARDÍ, PREVERE

Emplaçament: façana de l’església de Santa Maria
Petita làpida que fa referència a l’òbit del prevere Arnau de Bernardí en el segle XIII i que porta l'epitafi següent: «III K (a)L(endas) AP(r)ILIS OB(iit) ARNALd(us) BERNARDdI PBR [---] [---] I RI [---]».

PERE DEL TAUDELL

Emplaçament: façana de l’església de Sant Maria d’Égara
L’any 1940 l’Ajuntament va canviar el nom del carrer Jodis pel de Dr. Ullés. El motiu va serque es va fer evident l’errada que es va produir, a finals del segle XX, quan en fer la transcripció de la làpida que hi ha a la façana de l’església de Santa Maria es va confondre el nom de Toudi (Taudell) per Jodi. Això va portar els terrassencs vuintcentistes a dedicar un carrer a Jodis, un cavaller inexistent.
Aquesta làpida, situada sobre la porta principal de l’església esmentada, fa referència a l'òbit del militar del segle XIII, Pere del Taudell i porta la inscripció següent: «OB(iit) PETR(us) DE TOUDELL MILES XI K(a)L(endas) OCTOB(ris) ANO M CC XL VIII»

RELLOTGE DEL SANT ESPERIT

El veïns de la vila de Terrassa, l’any 1871, obriren una subscripció voluntària per fer possible la instal·lació d’un nou rellotge públic a la torre del campanar de l’església parroquial del Sant Esperit. A tal efecte es va crear una comissió encarregada de la seva compra així com de la instal·lació.
El 3 de desembre de 1871 el Ple de l’Ajuntament es feia ressò de la petició de l’esmentada comissió de poder utilitzar la campana major de la torre de l’església per al toc de les hores. L’Ajuntament donà el seu consentiment tot esperant, també, el beneplàcit del rector del Sant Esperit.
El 21 d’abril de 1872 la comissió veïnal va fer entrega de l’esmentat rellotge a l’Ajuntament. És per això que l’Ajuntament és el propietari del rellotge públic del campanar de la Basílica del Sant Esperit i té sota la seva responsabilitat el seu manteniment.
Com a testimoni de la seva instal·lació ha quedat la gran placa que hi ha a la sala del rellotge que dóna fe del fet amb una inscripció en llatí que traduïm: «Rellotge / Fabricat a Morez, França. Adquirit amb donatius dels ciutadans gràcies a l’impuls de / Llorenç Font de Gaià i Solà / instal.lat per ell mateix, expert en l’art de la rellotgeria, i beneït per la festa de la Immaculada Concepció / any 1871».

COLEGIO TARRASENSE

A la Sala de Juntes de l’Escola Pia hi ha una gran placa de marbre que commemora la fundació del Colegio Tarrassenc, en la qual hi ha la relació dels seus socis fundadors.
«Colegio Tarrasense de 1ª clase / Creado por la abnegación y patriotismo de la sociedad comanditaria Vunyals, Rovira, Ullés y ^ca fue inaugurado en 1º de septiembre de 1864 / Bajo la dirección del R^do Dr. D. Anselmo Ignacio Cabanes P^bro fueron socios fundadores: (...)».

GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA

Dins de la Casa Museu Alegre de Sagrera, a l'escala d'accés al primer pis, hi ha una làpida commemorativa del centenari de la guerra de la Independència, dedicada a Joaquim de Sagrera i Domènech, amb la inscripció següent: «1808. Aqui nasqué i morí en Joaquim de Sagrera i Domenech qui's distingi lluitan per la Independència de la patria. Terrassa en el primer centenari». Aquesta placa en un principi estava col.locada a la façana, però amb motiu de les reformes de l'any 1911 va ser retirada i col.locada al lloc actual.

VISITA D'ALFONS XIII (Ca n’Amat de la Muntanya)

Els reis d'Espanya, l'any 1929, amb motiu de la seva visita a l'Exposició Internacional de Barcelona, i després de visitar les esglésies de Sant Pere, van fer estada a Ca n'Amat de la Muntanya convidats pel comte d'Egara, Alfons Sala i Argemí. Testimoni d'aquest fet és una placa commemorativa situada a la dreta de la porta d'entrada a la façana principal.

IV CENTENARI DEL SANT ESPERIT

Com a cloenda dels actes commemoratius del quart centenari del temple del Sant Esperit, es va descobrir, el dia 20 de novembre de 1994, una làpida en l'atri restaurat de la basílica. L'acte va ser presidit pel cardenal i arquebisbe de Barcelona, Ricard M. Carles, i comptà amb la presència de l'alcalde, Manuel Royes, i del bisbe auxiliar de Barcelona, Carles Soler.
La gran placa porta l'epígraf següent: «En la solemnitat de N.S. Jesucrist Rei de l'univers dia 20 de novembre de 1994 / Amb la presència de l'arquebisbe de Barcelona cardenal Ricard M. Carles i Gordó s'ha inaugurat les obres de restauració de l'atri d'aquesta basílica / cloenda dels actes commemoratius del IV centenari de l'inici del culte en aquesta església del Sant Esperit i Sant Pere de Terrassa / 1593-1993».