Plaques honorífiques

JOAQUIM DE SAGRERA

Emplaçament: carrer de la Font Vella.
A la façana de la Casa Alegre de Sagrera, hi ha una placa amb la inscripció següent: «Aquí nasqué i morí en Joaquim de Sagrera y Domenech que és distingí lluytant per la Independència de la Patria. Terrassa: Centenari 1908». En la placa, obra de l'escultor Alexandre de Riquer, destaca una airosa figura femenina que porta, en una mà, un estendard i una espasa, i, a l’altra mà, un escut de la ciutat.
Dins la casa museu, a l'escala d'accès del primer pis hi ha una altra placa (vg. Plaques singulars).

ALFONS SALA

Emplaçament: Carrer del Puig Novell, núm. 18.
Acabada la Guerra Civil, el primer homenatge, dels molts que li van dedicar al llarg de la dècada dels 40 a Alfons Sala, va ser la col.locació d’una placa de ferro forjat a la seva casa nadiua del carrer del Puig Novell, la qual havia estat confiscada durant la guerra. En aquesta placa hi ha reflectida una imatge al·legòrica de la indústria, el comerç i les arts, i al costat la dedicatotòria següent: «A los 16 dias de junio del año 1863 nacio en esta casa el excm. Sr. D. Alfonso Sala Argemí primer Conde de Egara / Tarrasa agradecida dedica este homenaje de rehabilitación a su hijo predilecto / 2 de juliol de 1939 / año de la Victoria».
Alfons Sala i Argemí (Terrassa, 1863-Barcelona,1945). Industrial i polític. Patrici terrassenc. Fundà la Unión Monàrquica Nacional. Diputat a Corts. Últim president de la Mancomunitat de Catalunya. Senador vitalici del Regne. Va rebre el títol de comte d’Egara l'any 1926. Medalla de la Ciutat de Terrassa. El seu retrat figura a la Galeria de Terrassencs Il·lustres des de l’any 1946.


DR. ULLÉS                                               
                                       

Emplaçament: inici del carrer del Doctor Ullés.
Després de la Guerra Civil es van retolar de nou els carrers de Terrassa i es van adonar de l’errada del nom de Jodis que portava un carrer dels que desemboquen a la Rambla. El tal Jodis era una mala interpretació d’una inscripció que hi ha a la façana de l’església de Santa Maria. És per això que es va procedir al canvi de nom, dedicant el carrer al Dr. Ullés. Una gran placa, que es va col·locar el dia 7 de juliol de 1941, presideix l’entrada del carrer on, encapçalat per l’escut de Terrassa, hi ha la inscripció següent: «A la exaltación de las virtudes cívicas que acrisolaba / D. José Ullés Jover / ejemplar alcalde de Tarrasa dedico esta calle a la memória de tan singular patricio / 30-XI-1940 / Quienes fueron sus colaboradores en el consistorio Municipal le rinden pòstumo homenage perpetuando el merecido tributo de la Ciudad agradecida / 6-VII-1941».
Josep Ullés i Jover (Terrassa, 1878-1936). Metge i alcalde de Terrassa. Va representar la màxima autoritat local en cinc ocasions (1912-13, 1914-15, 1916-17, 1918-20 i 1925-1930).

NICOLAU TALLÓ

Emplaçament: a la façana del núm. 4 del carrer de Nicolau Talló
El Centre Social Catòlic, l’any 1945 va retre un homenatge a Nicolau Talló i va col·locar una placa on havia estat casa seva, al carrer que porta el seu nom. La placa, encapçalada amb l’escut del Centre Social Catòlic, porta la llegenda següent: «A don Nicolás Talló i Agulló / Apostol de la caridad y amigo de los pobres. Propulsor y alma de las instituciones benéficas del Centro Social Catòlic / 1876 – 1938».
Nicolau Talló i Agulló (Terrassa, 1876 – Castellterçol, 1938). Filantrop. Director d’oficines de la Caixa de Terrassa i procurador dels tribunals. Va desenvolupar una intensa tasca social entre els sectors més marginats de la ciutat.

COMTE D’EGARA

Emplaçament: passeig del Comte d’Egara
A la façana del núm. 2-4, antiga casa Badrinas, hi ha una placa dedicada a Alfons Sala, comte d’Egara, amb dos escuts esculpits, el de Terrassa i el del comte d’Egara, i amb la inscripció següent: «Paseo Conde de Egara / la Ciudad que prestigió enaltece su recuerdo».
A l’actual passeig del Comte d’Egara se li va posar aquest nom abans de l’esdeveniment de la República. Durant la República i la Guerra Civil el passeig va portar el nom de García Hernández. Amb l’arribada del franquisme es va tornar a restaurar l’actual nom.
Alfons Sala i Argemí (Terrassa, 1863-Barcelona,1945). Industrial i Polític. Patrici terrassenc. Fundà la Unión Monàrquica Nacional. Diputat a Corts. Últim president de la Mancomunitat de Catalunya. Senador vitalici del Regne. Va rebre el títol de comte d’Egara l'any 1926.
Medalla de la Ciutat de Terrassa. El seu retrat figura a la Galeria de Terrassencs Il·lustres des de l’any 1946.

RECTOR HOMS

Emplaçament: plaça del Rector Homs, adossada a la façana de la casa rectoral de la parròquia de Sant Pere
L’any 1949, a proposta de la comissió organitzadora del XV Centenari de la Fundació de la Seu Episcopal d’Ègara, l’Ajuntament va aprovar posar el nom de Rector Homs a l’espai de davant de les esglésies de Sant Pere, que abans havien estat les eres de l’antic poble de Sant Pere i, més tard, es coneixia popularment com la plaça de l'església.
Un dels actes de cloenda del centenari va ser la inauguració de la font de Sant Nebridi, a l’interior del recinte de les esglésies de Sant Pere, i, amb un parlament de Francesc Torrella i Niubó, la col·locació d’una placa amb el nom de «Plaça del Rector Homs» a la façana de la rectoria de Sant Pere.
Mossèn Josep Homs i Ginesta (1877-1936) va exercir el seu rectorat de la parròquia de Sant Pere durant 20 anys. Durant aquest període l’arquitecte Puig i Cadafalch va dur a terme les més importants excavacions arqueològiques del recinte de les esglésies, fins ara.
El rector Homs fou mort al començament de la Guerra Civil.

DOCTOR ZAMENHOF

Emplaçament: plaça del Doctor Zamenhof
Al barri de Ca n’Aurell, darrere el parc de Sant Jordi i aprofitant l’espai recobert del torrent del Batlle, s’inaugurava, el dia 6 de setembre de 1959, una nova plaça a la qual es va posar el nom del Doctor Zamenhof. La placa col·locada prop de la cruïlla amb el carrer del Pare Llaurador porta esculpit el nom del lingüista i una fulla de llorer. Amb aquest acte es retornava el nom del creador de l’esperanto al nomenclàtor de la ciutat.
Durant la Festa Major de l’any 1912 va començar a Terrassa el III Congrés Esperantista Català celebrat a la nostra ciutat. Un dels actes fou la imposició del nom de Zamenhof a la coneguda popularment com placeta de Saragossa, i alhora s'hi van col·locar dues plaques bilingües. Acabada la Guerra Civil, se l’imposà a la plaça el nom de Liberación, raó per la qual durant vint anys va desaparèixer aquest nom dels nostres vials.
Ludwik Lejzer Zamenhof (Bialyslok, 1859 – Varsòvia, 1917). Lingüista polonès. Creador de la llengua internacional esperanto.

ABAT MARCET

Emplaçament: carrer del Vall, a la façana de la casa nadiua de l’abat Marcet
Autor : Ferran Font de Gaià
El plafó està dividit en dos elements: en el primer, figuren els elements simbòlics que vincularen l’abat Marcet amb la religiositat i referències amb Montserrat; en el segon, hi ha la inscripció «Aquí nasqué Antoni Maria Marcet i Poal, abat de Montserrat. 5 de juliol 1878».
La placa fou descoberta el dia 11 de novembre de 1978 dins dels actes de celebració del centenari del naixement de l’abat Marcet.

ABAT MARCET

Emplaçament: avinguda de l’Abat Marcet, a la paret de l'església de la Mare de Déu del Carme.
El dia 12 de novembre de 1978, amb la presència de l’alcalde Domènec Jofresa i del cardenal Narcís Jubany, es va descobrir una placa commemorativa del naixement de l’abat Marcet, com a clausura dels actes del centenari.
La placa està formada, principalment, per l’escut abaicial i la referència a l’abat i al centenari: 1878-1978.

JACQUARD

Emplaçament: carrer de Colom, 2 – avinguda de Jacquard
Terrassa reconeixia la revolució de Jacquard en la indústria tèxtil celebrant el 150è aniversari de la seva mort. Dels actes d’homenatge, organitzats pel Museu Tèxtil i l’Escola d’Enginyers, cal destacar el descobriment, el dia 26 de setembre de 1985, d’una placa que porta el seu nom, la qual es va situar a la paret lateral de l’antiga Escola d’Arts Aplicades, actualment dependències de la UPC.
La placa, amb un bust en relleu de l’inventor, porta la següent inscripció: «Joseph M. Jacquard / 1752-1834 / inventor liones / Terrassa en el 150è aniversari de la seva mort / que amb la seva màquina de llur nom, esperonà la revolució industrial del teixit».
 Joseph-Marie Jacquard (Lió, 1752-Oullins, Roine-Alps, 1834). Enginyer tèxtil inventor del teler que duu el seu nom.

JOSEP TARRADELLAS

Emplaçament: avinguda de Josep Tarradellas , prop del xamfrà amb el carrer d'Amadeu de Savoia.
L’avinguda de Gibraltar, que abans era el llit de la riera del Palau i que en el seu enllaç amb l’avinguda de l’Abat Marcet va donar sortida cap al nord de la ciutat, va rebre el seu rebateig, l’any 1988, com a avinguda de Josep Tarradellas en homenatge al president de la Generalitat de Catalunya mort aquell mateix any. Per aquest motiu, el dia 10 de setembre es van organitzar una sèrie d’actes amb la presència de la seva vídua, la Sra. Antònia Macià. És per això que es va descobrir una placa a l’avinguda,que, encapçalada per l’escut de la ciutat, porta la següent inscripció: «Avda. Josep Tarradellas i Joan / President de la Generalitat de Catalunya / 1954-1980 / 11-9-1988».

LLEÓ XIII

Emplaçament: carrer de Lleó XIII, 42
L’Associació de Veïns Escola Industrial-Plaça de Catalunya va organitzar, el dia 15 de maig de 1991, uns actes commemoratius del centenari de l’encíclica Rerum Novarum del papa Lleó XIII. Un dels actes fou el descobriment d’una placa en el carrer que porta el seu nom, a la cruïlla amb el carrer de Pau Marsal. La placa porta la inscripció següent: «La ciutat de Terrassa a / Lleó XIII / en commemoració del centenari de l’enciclica / Rerum Novarum / 15 maig 1991».
Vicenzo Giuachino Pecci – Lleó XIII (Carpineto, Emília-Romanya, 1810-Roma 1903). Papa (1878-1903).

DIDÓ

Emplaçament: plaça d'Ezequiel Vigués Didó (xemeneia)
Dins els actes de la Diada Nacional de Catalunya de l’any 1983 es va inaugurar la nova plaça oberta a l’espai del antic Vapor Amat i que dóna entrada a les noves dependències de l’Ajuntament, a l’Institut del Teatre i a la Sala Muncunill. Al bell mig de la plaça es va preservar part de l’antiga xemeneia de la fàbrica, en el frontal de la qual es va incrustar una ceràmica que indica a la memòria de qui es va dedicar la plaça:
«Plaça d’Ezequiel Vigués / Didó / Institut del Teatre». Complementa la placa un dibuix de titelles.
 Deu anys després, amb motiu de la remodelació i l'ampliació de la plaça, el dia 17 d’abril de 1993, es van inaugurar les dites obres. En una de les columnes es va deixar constància del fet amb una placa metàl·lica amb l’escut de la ciutat i la inscripció:
«La remodelació i ampliació d’aquesta plaça, dedicada el 1983 a Ezequiel Vigués, "Didó", ha estat inaugurada en el dia d’avui per l’excelentisim Sr. Manuel Royes, alcalde de Terrassa / 17 d’abril de 1993».
Ezequiel Vigués i Mauri (Terrassa 1880 – Barcelona 1960). Famós titellaire rodamón que va introduir el titella francès a Catalunya.

GABRIEL QUEROL

Emplaçament: a l'entrada del carrer, a la paret del Palau de Justícia
El 1973 va ser l’any de la mort del crític d’art i fotògraf Gabriel Querol, i en homenatge i record se celebraren diversos actes i exposicions. L’Ajuntament de Terrassa va aprovar, el 24 d’abril de 1985, dedicar a Gabriel Querol el vial que, des de la rambla d’Ègara, envolta l'illa de cases formada pel Palau de Justícia, el Centre Cultural de la Caixa d’Estalvis de Terrassa i l’edifici d’habitatges del darrere. Per aquest motiu, l'11 de gener de 1986 es va descobrir una placa dedicada a la seva memòria. Aquesta placa està presidida per una figura al·legòrica a les arts, que porta la inscripció següent: «Carrer de Gabriel Querol / Crític d’Art / 1913-1973».
Gabriel Querol i Anglada (Terrassa 1913-1973). Cineasta amateur. Fundador de cineclub i crític de cinema.

JOSEP RIGOL

Emplaçament: carrer de Josep Rigol i Fornaguera
Autor: Josep Casamada
Després de la mort del mestre l’any 1986, l’Ajuntament va posar el seu nom al carrer fins aleshores anomenat Tras Iglesia, a l’antic poble de Sant Pere. Un any després, dins els actes de la festa major del barri, es va bastir l’entrada del carrer amb una placa, costejada per subscripció popular, en homenatge a la seva memòria.
La placa, amb un relleu dels bust de l’artista a la seva part dreta, porta la inscripció següent:«Carrer Josep Rigol i Fornaguera / Terrassa 1879-1986 / Mestre d’artistes de Belles Arts. Valedor de les Esglésies de Sant Pere».
Josep Rigol i Fornaguera (Terrassa 1897-1986). Gravador i dibuixant. Consagrà la seva vida a la pedagogia artística i a les col·leccions museístiques. El juliol de 1936, fent una arenga, va aconseguir que no cremessin les esglésies de Sant Pere.
Va ser promotor del Museu de Terrassa en el castell de Vallparadís, president d’Amics de les Arts i director de l’Escola d’Arts i Oficis.

ARQUITECTE COLL I BACARDÍ

Emplaçament: a l'entrada de la plaça de l’arquitecte Coll i Bacardí, al carrer de Calderón de la Barca
El Ple de l’Ajuntament del dia 29 d’agost de 1986 va aprovar posar el nom de plaça de l’Arquitecte Coll i Bacardí a l’espai a redós del Parc de Desinfecció, edifici singular d’estil modernista obra de l’esmentat arquitecte que, després de molts anys d’absolut abandonament, es va rehabilitar per allotjar el laboratori municipal d’anàlisis, que es va inaugurar el dia 19 de febrer de 1987.
Més que una plaça és un zona ejardinada tancada amb un reixat i amb horari d’obertura. La seva entrada és pel carrer Calderón de la Barca, i a la porta hi ha una placa de marbre que indica la situació: «Jardins de l’Arquitecte Coll i Bacardit».
Josep Maria Coll i Bacardí (Barcelona 1878-1917). Arquitecte municipal de Terrassa. Autor de notables edificis terrassencs, entre els quals destaquen la seva pròpia casa (casa Baumann), el Parc de Desinfecció, el centre mèdic, el grup escolar Torrella i l'ermita del Sagrat Cor.

SALVADOR ESPRIU

Emplaçament: plaça de Salvador Espriu
L’any 1989 la ciutat va retre un homenatge a Salvador Espriu amb la inauguració d’una nova plaça a la qual es va imposar el nom del poeta. Una zona industrial, l’antic Vapor Busquets, es va reconvertir en una moderna plaça pública amb diferents espais, com un petit amfiteatre envoltat de palmeres, el passeig d’acàcies que va des del carrer de la Unió a la rambla d’Ègara, una plaça circular limitada per xiprers i brolladors d’aigua, i la xemeneia industrial salvaguardada de l'enderroc industrial.
El dia 18 de març de 1989 s’inaugurava la dita plaça amb la presència de l’alcalde Manuel Royes i de Josep Espriu, germà del poeta. Després dels protocol·laris parlaments es van descobrir, a la base de la xemeneia, unes grans lletres de motlle amb el nom del vial: «Plaça de Salvador Espriu».

JAUME VICENS VIVES

Emplaçament: plaça jardins de Jaume Vicens Vives
Presidit per l’alcalde de Terrassa Sr. Manuel Royes i amb la presència de la Sra. Roser Rahola, vídua del historiador, s’inaugurava, el 2 d’abril de 1989, la plaça dedicada a Jaume Vicens Vives, espai entre els carrers de Priego, de Jaén, d'Almeria i de Granada. A la capçalera d’un llarg banc de pedra es va descobrir una placa amb la inscripció següent: «plaça de Jaume Vicens Vives / historiador 1910-1960 / 2 d’abril de 1989».

BALTASAR RAGÓN

Emplaçament: en un lateral de la paret circular del jardí de la plaça
A la plaça popularment coneguda com de La Magdalena, perquè era davant la fàbrica del mateix nom, l’Ajuntament, l’any 1968, li va posar el nom de Baltasar Ragon.
L’any 1991 es va portar a terme la remodelació de la plaça amb la substitució del depauperat jardí anterior per un de circular, envoltat per un mur de formigó que acompanya l'ejardinament de la part exterior. El cercle queda obert per la part de la carretera de Martorell, on tres palmeres tanquen el pas a la carretera. Totes aquestes reformes es van inaugurar el dia 23 de març de 1991 i a la dreta del mur circular es va col·locar una placa en homenatge al cronista terrassenc amb el text següent: «Ajuntament de Terrassa / a / Baltasar Ragón i Petit / cronista / 29-11-1985 / 25-12-1958».
Baltasar Ragon i Petit. (Terrassa, 1885 – 1958). Cronista de la ciutat. Autor de diverses obres de temàtica terrassenca.

JOAQUIM VANCELLS

Emplaçament: carrer de la Font Vella, 26.
Per commemorar el cinquantè aniversari de la mort del pintor, l’alcalde de Terrassa Manuel Royes va descobrir una placa a la casa on va viure l’artista. La placa porta la dedicatòria següent: «En aquesta casa va viure i treballar el pintor, mestre del paisatge / Joaquim Vancells i Vieta / 1866-1942 / La ciutat en el cinquanté aniversari de la seva mort / 26-XIII-1992».
Joaquim Vancells i Vieta (Barcelona, 1986-1942). Pintor paisatgista. Passà la seva infantesa a Terrassa, on cursà estudis artístics. Prengué com a referència de molts dels seus paisatges l’entorn de Terrassa: Sant Llorenç dels Munt, la Mata, la Barata.
El seu retrat figura des de l’any 1962 a la Galeria de Terrassencs Il·lustres. El mateix any 1962, va ser nomenat Fill Adoptiu de Terrassa, a títol pòstum.

PASSEIG DELS OLÍMPICS

Emplaçament: carrer dels Jocs Olímpics, a l’espai anomenat passeig dels Olímpics.
El dia 30 de gener de 1993 es va celebrar una jornada olímpica en la qual el president del Comitè Olímpic Internacional, Joan Antoni Samarach, va imposar l’Orde Olímpica a l’alcalde de Terrassa, Manuel Royes. Dins dels actes, i a l’espai de les escales que porten a l’estadi, es va inaugurar la col·locació d’unes plaques en homenatge als esportistes olímpics terrassencs de tots els temps, en reconeixement a la seva contribució a la glòria esportiva de la ciutat.
Una placa commemorativa del fet, al lateral de l’estadi, resumia l’acte: «En el dia d’avui, i en presència de l’Excm. Sr. Joan Antoni Samarach, president del COI, i de l’Excm. Sr. Manuel Royes, alcalde de Terrassa, han quedat col·locades les plaques dedicatòries als nostres esportistes olímpics, en compliment de l’acord pres per l’Ajuntament, en sessió plenària de 29 d’octubre de 1992, com a reconeixement de la seva contribució a la glòria esportiva de la ciutat. / 30 de gener 1993».
El dia 6 de setembre de 1997 es va completar la sèrie de plaques amb la col·locació de les 5 que immortalitzen els participants dels Jocs Olímpics d’Atlanta 1996. En aquest acte es va aprofitar l’avinentesa per fer donació a tots els olímpics d’una reproducció de les seves respectives plaques, així com per batejar l’espai com el passeig dels Olímpics.
Les plaques dels esportistes situades a terra de l’últim esglaó individualitzen cada jugador olímpic amb el seu nom i el dels Jocs Olímpics en què van participar. Complementa cada placa una sanefa amb les anelles olímpiques, a la part superior.

La relació de plaques és la següent:

• Francesc Roig i Ventura / Amsterdam. 1928
• Francesc Argemí / Amsterdam. 1928
• Pere Gasset i Parrilla / Londres. 1948
• Josep Colomer i Ribas / Roma. 1960 / Tòquio. 1964 / Mèxic. 1968
• Narcís Ventalló i Surrales / Roma. 1960 / Tòquio. 1964 / Mèxic. 1968
• Josep Antoni Dinarés i Masagué / Roma. 1960 / Tòquio. 1964 / Mèxic. 1968
• Pere Roig i Junyent / Roma 1960
• Pere Amat i Fontanals / / Roma. 1960 / Tòquio. 1964 / Mèxic. 1968
• Jaume Amat i Fontanals / Roma. 1960 / Tòquio. 1964 / Munic. 1972
• Josep Riba / Roma. 1960
• Santiago Ventalló i Surrallés / Tòquio. 1964
• Antoni Nogués i Dalmases / Tòquio. 1964 / Mèxic. 1968 / Munic. 1972
• Francesc Amat i Fontanals / Tòquio. 1964 / Mèxic. 1968 / Munic. 1972
• Jaume Bladas i Santasusagna / Tòquio. 1964 / Mèxic. 1968
• Antoni Codina i Ruiz /Tòquio. 1964
• Joan Amat i Fontanals / Mèxic. 1968 / Munic. 1972 / Montreal. 1976 / Moscou. 1980
• Lluís Meya i Adruban / Mèxic. 1968
• Josep Sallés i Salva / Mèxic. 1968 / Munic. 1972 / Montreal. 1976
• Joan Quintana i Bosch / Mèxic. 1968 / Munic. 1972
• Joan Arbós i Perarnau / Munic. 1972 / Montreal. 1976 / Moscou. 1980 / Los Angeles. 1984
• Jaume Arbós i Serra / Munic. 1972 / Montreal. 1976 / Moscou. 1980/ Los Angeles. 1984
• Joan Morera / Munic. 1972
• Enric Guardia i Yáñez / Munic. 1972
• Ramon Quintana i Bosch / Munic. 1972 / Montreal. 1976
• Joan Colomer i Bach / Montreal. 1976
• Francesc Codina i Serracanta / Montreal. 1976
• Santiago Malgosa i Morera / Moscou. 1980 / Los Angeles. 1984
• Miquel de Paz i Pla / Moscou. 1980 / Los Angeles. 1984 / Seül. 1988
• Natàlia Mas i Masdefiol / Moscou 1980
• Miquel Prat i Sagalés /Sarajevo. 1984
• Jordi Oliva i Izquierdo / Los Angeles. 1984 / Seül. 1988
• Andreu Gómez i Rodríguez / Los Angeles. 1984 / Seül. 1988
• Ignasi Escudé i Torrente / Los Angeles. 1984 / Seül. 1988 / Barcelona. 1992
• Josep Agut i Bonsfills / Los Angeles. 1984
• Joan Malgosa i Paloma / Los Angeles. 1984 / Seül. 1988
• Rafael Aguilar i Morillo / Los Angeles. 1984
• Josep Lluís Morillo i Lobo / Los Angeles. 1984
• Santiago Grau i Viola / Seül. 1988 / Barcelona. 1992
• Joaquim Malgosa i Morera / Seül. 1988 / Barcelona. 1992. Atlanta. 1996
• Xavier Escudé i Torrente / Seül. 1988 / Barcelona. 1992. Atlanta 1996
• Jaume Armengol i Clotet / Seül. 1988
• Jaume Escudé i Torrente / Seül. 1988
• David Freixa i Paloma / Barcelona. 1992
• Víctor Pujol i Sala / Barcelona. 1992 / Atlanta. 1996
• Xavier Arnau i Creus / Barcelona. 1992. Atlanta. 1996
• Cèlia Corres i Giner / Barcelona. 1992
• Santiago Amat i Duran / Barcelona 1992 / Atlanta. 1996
• Jordi Avilés i Cortés / Barcelona. 1992
• Anna Maiques i Dern / Barcelona. 1992
• Núria Olivé i Vancells / Barcelona. 1992
• Rubés Michavila i Jover / Barcelona. 1992
• Cristina Rey i Cerpa / Barcelona. 1992
• Pere Fité i Villacampa / Barcelona. 1992
• Ferran Velasco i Moreno / Barcelona. 1992
• Josep Bladas i Torres / Seül 1988 / Barcelona. 1992
• Pere Jofresa i Lluch / Barcelona. 1992
• Ramon Jofresa i Lluch / Barcelona. 1992 / Atlanta. 1996
• Joan Dinadrés i Quera / Barcelona. 1992 / Atlanta. 1996
• Pol Amat / Atlanta / 1996
• Jordi Arnau. Atlanta / 1996
• Ramon Sala. Atlanta / 1996
• Sònia de Ignacio-Simó / Atlanta. 1996
• Pedro García. Atlanta / Atlanta. 1996

PLAÇA DEL DR. ROBERT

Emplaçament: plaça del Dr. Robert, en un costat dels petits brolladors abans d’entrar a la part central del passeig del Comte d’Egara.
La construcció de l'aparcament subterrani del passeig i la total remodelació de la plaça del Dr. Robert, després de la retirada del monument dels Caiguts, va donar com a resultat una àmplia visió i un nou ús a aquest espai situat entre el centre de la ciutat i el futur Campus universitari. El dia 15 de maig de 1993 l’alcalde de Terrassa, Manuel Royes i el president de la Mútua de Terrassa, Agustí Abad, inauguraven aquest nou ordenament urbanístic i van descobrir una placa recordatòria del fet amb el text següent: «En el dia d’avui han estat inaugurades per l’Alcalde de Terrassa / les obres de remodelació de la plaça del Dr. Robert i l’ampliació del pont, així com el brollador donat a la ciutat per la Mútua de Terrassa / 15 de maig 1993».

ROSA MORA

Emplaçament: plaça de Rosa Mora
Sis rajoles de ceràmica obren la plaça amb el nom de Rosa Mora, espai corresponent al torrent d’en Sanllehí que, a proposta de l’Associació de Veïns de Sant Pere, es va transformar en plaça pública i que va ésser inaugurada el 17 d’abril de 1993 en un multitudinari acte públic.
El plafó, acabat amb un detall floral, porta la inscripció següent: «plaça Rosa Mora / Vetlladora de la cultura popular».
Rosa Mora i López (Sant Cugat, 1936- Terrassa, 1990). Va tenir una dedicació altruista i activa al moviment veïnal i al foment de la cultura popular terrassenca des de final de la dècada dels setanta fins a la seva mort. Membre de l’Associació de Veïns de Sant Pere i de les successives comissions municipals de festes formades entre 1980 i 1987. Va contribuir decisivament a la recuperació i la consolidació del carnestoltes i de la festes majors de Terrassa.

RICARDO CARO

Emplaçament: carrer de Ricardo Caro.
Promogut per l’Associació de Veïns del Barri de l’Escola Industrial-Plaça de Catalunya, el dia 23 d’abril de 1993 es va retre un homenatge a Ricardo Caro amb la col.locació d’una placa de marbre al principi del carrer, a la paret lateral de l’Escola Industrial, que porta la inscripció següent: «La ciutat de Terrassa a Ricardo Caro i Anchia / Saragossa 1867-Terrassa 1918 / Físic i investigador. Profesor de l’Escola Industrial des de 1903 / 23 abril 1993».

ANTONI GUIU

Emplaçament: plaça d’Antoni Guiu
Amb la inauguració de la plaça, el dia 16 de maig de 1993, es va descobrir una petit pedestal amb una placa dedicada a aquest polític amb la inscripció següent: «plaça d’Antoni Guiu / 1912-1980 / Regidor del primer Ajuntament democràtic 1977-1980 / Terrassa, 16 de maig de 1993».
Antoni Guiu i Ortiz (El Soleràs-Les Garrigues, 1912 – Terrassa, 1980). Polític i regidor pel PSUC de l’Ajuntament de Terrassa. Va ser un actiu membre del moviment veïnal.

EMILI MIRÓ

Emplaçament: carrer de l’Autonomia, 110
El dia 5 de setembre de 1993, dins de diversos actes d'homenatge a Emili Miró, es va descobrir una placa a la façana de la casa on tenia el seu domicili.
A la placa, de 50 x 30 cm, es pot veure a la part de dalt a l’esquerra l’escut de l’Ajuntament de Terrassa i, a la dreta el de l’Ajuntament de Viladecavalls. Segueix la dedicatòria següent: «En aquesta casa va viure Emili Miró i Forns / Patriarca del món casteller, que va néixer a El Vendrell el dia 5 de setembre de 1900, i va morir a Terrassa el dia 23 de febrer de 1993 / Terrassa 5 de setembre de 1993»
Emili Miró i Forns (El Vendrell 1900 – Terrassa 1993). Fou un apassionat del món casteller. Formà part de les colles Mirons i Nens del Vendrell, Castellers de Barcelona i Minyons i Castellers de Terrassa, colla de la qual ha estat president. Va ser guardonat amb la Medalla de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, Medalla de la Ciutat del Vendrell, Terrassenc de l’any i Medalla de la Ciutat de Terrassa.

JOSEP PLA

Emplaçament: plaça de Josep Pla
En el Ple de l’Ajuntament del dia 16 de juliol de 1993 s’acordà posar el nom de plaça de Josep Pla a l’espai proper al carrer de Josep-Vicenç Foix, que abans portava el nom de Dos de Maig.
Un any després, l' 1 de maig de 1994, s’inaugurava la remodelació d'aquesta plaça i s’honorava l'escriptor amb la col·locació d’una placa amb la llegenda següent: «L’Ajuntament de Terrassa / honora la memòria de l’insigne escriptor/ Josep Pla / donant nom a aquesta plaça / de maig de 1994».
Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 – Llofriu, 1981). Escriptor

LLUÍS COMPANYS

Emplaçament: plaça de Lluís Companys
El dia 15 d’octubre de 1994, en un acte d’homenatge que, en l’aniversari de la seva mort, la ciutat va retre al president Companys, es va restituir la placa commemorativa a la plaça que li dóna nom. L’alcalde Manuel Royes va descobrir una nova placa més visible i amb un ampli escut de la ciutat que porta el següent record: «Lluís Companys i Jover / (1882 – 1940) / President de Catalunya / En l’aniversari del seu afusellament, el poble de Terrassa vol retre un homenatge a l’home que morí en defensa de la democràcia, del progrés social i de la nació catalana / Que la trajectòria exemplar serveixi d’inspiració per a les futures generacions de ciutadans i ciutadanes / " PER CATALUNYA!" / Terrassa 15 d’octubre de 1994 / 15 anys d’ajuntaments democràtics».

AGUSTÍ BARTRA

Emplaçament: plaça d’Agustí Bartra
En homenatge al poeta Agustí Bartra, l’Ajuntament li dedicà una plaça que fou inaugurada el dia 5 de febrer de 1995 amb la presència de l’alcalde Manuel Royes i la vídua del poeta, Anna Murià. En el transcurs de l’acte es va descobrir una placa per venerar l'insigne poeta. L'esmentada placa està configurada, en la part superior, amb l’efígie del poeta i, a continuació, un frangment de Cartell per als murs de la meva pàtria: «Agustí m’anomemen, és Bartra el meu cognom, criatura del llamp i d'espera invicta. Invisible i sabut, torno com oreneta d’espines i cristall. Oh deixa’m que, lleuger, em posi, Catalunya, a la teva mà dreta i m’adormi, tranquil, amb buit d’ala i carrer!» Segueix després la dedicatòria al seu homenatge: «La ciutat de Terrassa honora la memòria de l’insigne poeta / Agustí Bartra / donant nom a aquesta plaça / 5 de febrer de 1995».
El poeta Agustí Bartra i Lleonart (Barcelona, 1908-Terrassa, 1982) va ésser un dels escriptors contemporanis més importants de Catalunya. Per raons ideològiques va haver d’exiliar-se a Mèxic després de la Guerra Civil i, en tornar de l’exili, el 1970, va instal.lar-se a Terrassa.

ROSA PUIG

Emplaçament: carrer de la Societat
Dins els actes d’homenatge que es van dedicar a Rosa Puig el dia 25 de febrer 1997, descata el descobriment d’una placa a la casa on va néixer, al carrer de la Societat.
La placa de 46 x 70 cm, amb el bust de la mestra de música a la dreta, porta la inscripció següent: «En aquest indret va néixer el 24 de febrer 1901 / Rosa Puig i Llonch / cofundadora i directora de la Massa Coral de Terrassa / Terrassa, 24 de febrer 1997».
Rosa Puig i Llonch (Terrassa 1901). Compositora i mestra de música, va ser una de les fundadores de la Massa Coral i la seva primera directora.

TETE MONTOLIU

Emplaçament: passatge de Tete Montoliu (abans passatge de Gaudí)
El món del jazz va veure, l'any 1997, el decés del pianista barceloní Tete Montoliu, que tan intensament havia col·laborat en el desenvolupament del jazz local.
Dins els actes del Festival de Jazz de Terrassa de l'any 1998, amb l'agraïment de la ciutat, se li va retre un homenatge i se li va dedicar un carrer, canviant el nom del passatge de Gaudi pel de Tete Montoliu. El dia 6 de març de 1998, a la façana de la Nova Jazz Cava, ubicada en aquest vial, es va descobrir una placa amb la dedicatòria següent: «Terrassa ret homenatge al pianista / Tete Montoliu / que tant ha fet pel jazz a la ciutat i com a mostra d'agraïment i orgull li dedica aquest passatge / Terrassa, 6 de març de 1998».
Vicenç Montoliu i Massana. Barcelona 1933-1997. Pianista de jazz

MONTSERRAT ALAVEDRA

Emplaçament: plaça de Montserrat Alavedra.
El dia 28 de març de 1999 s'inaugurava, amb la presència de Manuel Royes, alcalde de Terrassa, una plaça dedicada a Montserrat Alavedra entre la carretera de Matadepera i l'avinguda Bejar. En l'acte es va descobrir una placa de 50x30 cm. dedicada a l'artista : «El dia d'avui ha estat inaugurada la plaça de Montserrat Alavedra / soprano/ per l'alcalde de Terrassa, l'Excm. Sr. Manuel Royes / 28 de març 1999».
Montserrat Alavedra i Comas. Terrassa 1945-1991. Soprano

MANUEL MAÑAS

Emplaçament: plaça de Manuel Mañas
L'alcalde de Terrassa, Manuel Royes inaugurava el dia 11 d'abril de 1999 la nova plaça dedicada a Manuel Mañas, a l'espai de nova urbanització situat entre la carretera de Rubí, i els carrers de Roma i del Turonet, a les Fonts. De l'acte en cadà constància en una placa un diu: «El dia d'avui ha estat inaugurada la / plaça de Manuel Mañas / per l'alcalde de Terrassa, l'Excm. Sr. Manuel Royes / 11 d'abril de 1999-12-17».
Manuel Mañas i Miralles. Baños de Sierra Alhamilla, Almeria, 1947 - Calvià, Mallorca, 1991. President veïnal del barri de les Fonts.


JOAQUIM MARINEL·LO BOSCH                  

Emplaçament: Passatge Tete Montoliu. Realitzada per l'escultor Pere Puntí.
L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart va inaugurar el dia 8 de juny de 2013, una escultura i una placa commemorativa dediacada a Joaquim Marinel·lo Bosch.
L’Ateneu Terrassenc amb aquesta placa va voler homenatjar el qui va ser el primer president i fundador d’aquesta entitat, l’any 1879. La placa s’ha col·locat al passatge Tete Montoliu, en un dels murs de la Jazz Cava, edifici va ser acollir la primera seu de l’Ateneu.