Plaques commemoratives i inaugurals

LA INDEPENDÈNCIA

Emplaçament: raval de Montserrat
El dia 14 de novembre de 1908 s’inaugurava el nou mercat, al qual es va posar el nom de La Independència amb motiu del centenari de la guerra contra el francès. A la façana que dóna al raval de Montserrat hi ha una placa commemorativa del fet històric, amb la inscripció següent:«1808. Homenatge a n’en Sagrera, Vinyals, Viver i demes ciutadans qu es sacrificaren per la independència de la patria. Terrassa en el primer centenari. 1908».

ESGLÉSIES DE SANT PERE

Emplaçament: al costat de la porta d’entrada del recinte de les l’esglésies de Sant Pere.
En la Gaceta de Madrid (BOE) del dia 4 de juny de 1931 podem trobar el decret del Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes en el qual es relacionen els monuments historicoartístics que el govern provisional de la República declarà monuments nacionals. En l’apartat de la província de Barcelona, entre d'altres, trobem; «San Miguel, Santa María y San Pedro». Amb aquesta confirmació es reconeixia públicament la importància de les esglésies de Sant Pere. És per aquest motiu que en el mur del recinte, al costat de la porta d’entrada és col·locà una placa que fa menció d' aquesta declaracio: «Monumento Nacional / 1931».

REAL COLEGIO TARRASENSE

Emplaçament: façana de l’Escola Pia.
El dia 10 de juny de 1951 es van celebrar diversos actes en homenatge a l'antic Reial Col.legi Tarrassenc amb la presència de diverses autoritats i del bisbe de Tarragona, Benjamín Arriba y Castro. A la façana de l’Escola Pia es va descobrir una placa commemorativa amb la inscripció següent: «REAL COLEGIO TARRASENSE / MDCCCLXIV / Tarrasenses del ochocientos fundaron este colegio con espiritu de una nueva Egara y su profesorado gano para él el titulo de real los antiguos alumnos le dedican esta làpida commemorativa de ambas ejecutorias. / Las Excimas autoridades, centros culturales y la ciudad se adhieren a este homenaje que perpetua el patrionismo y el saber que aquellos benemeritos ciudadanos en Tarrasa a 10 de junio de 1951»

CENTENARI DEL TREN

Emplaçament: façana de l’Estació del Nord
Terrassa celebrava l’any 1956 el centenari de l’arribada del tren a la nostra ciutat. Per aquest motiu, durant la festa major es van celebrar diversos actes commemoratius: exposició de trens en miniatura, balls vuitcentistes, recepcions, etc. Però l’acte més representatiu va ser l’arribada del tren del Centenari, que procedent de l’estació de Torrebonica, portava prop d’un centenar de persones abillades d’època vuitcentista i que varen ser rebudes per una multitud encapçalada per l’alcalde Josep Clapés. Per aquest motiu es va descobrir una làpida commemorativa col·locada a la façana interior de l’estació, i que porta el següent text: «El dia 16 de marzo de 1856, llegó a Tarrasa por primera vez el ferrocarril / Al commemorarse el Centenario de tal efemérides, la ciudad da gracias a Dios por el auge experimentado a partir de aquella fecha / 30-VI-1956». A la part superior dreta de la placa hi ha l’escut de Terrassa.

CAN JOFRESA

Amb la presència dels prínceps d'Espanya, el dia 14 de juliol de 1975 es va inaugurar l'autopista Barcelona-Sabadell-Terrassa, així com la del polígon de Can Jofresa. Testimoni d'aquest últim acte és la placa que hi ha al carrer de Tremp, que porta la següent inscripció: «En el dia de hoy 14 de julio ha sido inaugurado este grupo de viviendas por SS. AA. RR. Los Principes de Espanya / Tarrasa 1975».

EL CARRER CREMAT

El dia 26 de maig de 1976 s’inaugurava el carrer Cremat com a zona de vianats i el seu nou paviment, una iniciativa dels comerciants i veïns de l’esmentat carrer. En l’environament del vial es va procedir a la col·locació, al principi i al final del carrer, de dos murals idèntics de ceràmica en què hi ha la llegenda següent:
«BREU HISTÒRIA DEL NOM D’AQUEST CARRER / Vianant que passa per aquest cèntric carrer, sàpigues que és un dels més antics de la ciutat. En altres temps, al seu extrem tocant al raval hi hagué el portal de les muralles, anomenat Superior o Sobirà. Per això aquest carrer, format a principis de l’any 1200, portà el nom de Superior o de Dalt. Més endavant se’l coneix pel carrer de Na Morella i vers l’any 1342 portà el nom de N’Aymerich, prohom i batlle de la vila. Per la seva proximitat al Castell Palau és conegut l’any 1357 pel carrer del Palau. Un incendi ocorregut l’any 1450 fa conèixer popularment l’indret com a carrer del Portal Cremat. A mitjan segle setze, quan l’eixampla de la vila ultrapassà el portal, és tot el carrer que esquemàticament pren el nom de Cremat / I avui encara perdura el nom de carrer Cremat».
Al llarg del carrer hi ha unes altres rajoles de ceràmica amb motius de l’Auca del Sr. Esteve., i al final, tocant al raval, en el lloc on hi hagué el portal medieval, hi ha un rètol de ceràmica amb el nom «Portal Cremat».

MERCAT DE SANT PERE

Emplaçament: plaça del Triomf
Amb motiu del 50è aniversari del Mercat de Sant Pere, es va posar una placa a la seva façana amb la inscripció següent: «1928-1978 / 50 aniversari del Marcet / A.V. Sant Pere i Venedors del Mercat».
El mercat de Sant Pere, també anomenat del Triomf, el mateix nom de la plaça, es va inaugurar l’any 1928 per donar sortida a la venda de queviures destinats al barri de Sant Pere que, fins aquells moments, s’assortia d’un quiosc que hi havia a la placeta de la Creu de Sant Pere.

COLEGIO MAYOR ALFONSO SALA

Emplaçament: façana del xamfrà del carrer de Colom amb l’avinguda de Jacquard
Per solucionar la problemàtica d’allotjament d’estudiants forans es va decidir construir una residència la qual es va inaugurar el 13 de juny de 1956 amb el nom de Colegio Mayor Alfonso Sala. Durant molts anys l’edifici va fer aquesta funció, fins que la demanda va anar decaient i finalment es va produir el seu tancament definitiu l’any 1978. Dos anys després l’Ajuntament aconseguí que la Universitat de Barcelona el cedís per habilitar-lo com a nova seu de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics. Per aquest motiu es va col·locar a la façana una placa que, encapçalada per l’escut de Terrassa, porta la inscripció següent: «Aquest edifici fou construït / l’any 1956 per a / Colegio Mayor Alfonso Sala / El 15 de setembre de l’any 1980 es destina a Escola Municipal d’Arts Aplicades i Oficis Artístics».
Amb el trasllat, posteriorment, de l’Escola d’Arts Aplicades al Vapor Universitari, l’edifici es destinà a acollir les oficines de Direcció de la Universitat Politècnica de Catalunya.

CASTELLERS

Emplaçament: raval de Montserrat, 14
A la façana de l’Ajuntament, lloc propens al llarg de la seva història a la col·locació de plaques commemoratives, l’última de les quals durant 40 anys fou la declaració del la fi de la Guerra Civil, disposa actualment de tres plaques que fan menció al món casteller.
A la dreta, dues d’elles fan referència a la colla dels Minyons de Terrassa: la primera porta la inscripció següent: «La colla castellera Minyons de Terrassa carregà en aquesta plaça el seu primer quatre de vuit del dia 21 de novembre de 1982». La següent diu: «La colla castellera Minyons de Terrassa va carregar en aquesta plaça el primer dos de nou de la història el dia 21 de novembre de 1993».
A l’esquerra de la façana hi ha una altra placa, dedicada a la colla dels Castellers de Terrassa: «Els Castellers de Terrassa descarregaren el seu primer quatre de vuit en aquesta plaça el 22 de novembre de 1987».

PLAÇA DE CATALUNYA

Emplaçament: plaça de Catalunya. Dos monòlits
El que ara és la plaça de Catalunya, havia estat anteriorment el camí dels ametllers i l’era de Can Gorgs, i més endavant, cap als anys 50, refugi d'immigrants en coves aprofitant els forats d'una extracció de terres d’una bòbila. A principis dels anys 80 en aquest descampat es va projectar la construcció d’una plaça, que fou inaugurada la diada de Sant Jordi de 1984 i que, en aquells moments, era la plaça pública més gran de Terrassa i una de les més singulars de Catalunya. Una plaça que, amb els seus 8.277 m2 de superfície, abraça l’illa entre els carrers del Doctor Pearson, de Lleó XIII, carretera de Castellar i avinguda de Barcelona.
La seva quadrícula estava dividida en diversos elements urbanístics que separaven les diferents zones d’esbarjo: A la part frontal de l’avinguda de Barcelona trobem un brollador amb joc de llum i aigua. Una altra zona enllosada dóna cabuda als jocs infantils. Tanca la part de ponent l’amfiteatre i, en un petit turonet, l’original escultura Drac Màgic d’Àngel Màdico.
Amb la seva inauguració es van descobrir dos monòlits situats un a cada extrem de la plaça: El més proper a la carretera de Castellar, d’un metre d’alçada, porta insertada una placa amb el nom de «Plaça de Catalunya». El monòlit de llevant, prop de l’avinguda de Barcelona, amb els seus dos metres d’alçada, porta també una plaça que, encapçalada a la esquerra amb l’escut de l’Associació de Veïns de l’Escola Industrial-Plaça de Catalunya, i a la dreta, amb l’escut de Terrassa, porta la llegenda següent: «Escolteu / no sentiu refilar els ocells? / No noteu la llum més viva? / No marxeu doncs: sou a la plaça! / Plaça de Catalunya / Abril 1984».

ZONA ESPORTIVA DE CAN JOFRESA

El president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol,inaugurava el dia 17 de febrer de 1990 la zona esportiva de Can Jofresa. Les instal·lacions estaven formades per una pista d’atletisme, qualificada pel president com una de les millors de Catalunya, i el pavelló poliesportiu, que substituïa el polèmic globus de la zona esportiva de l’Abat Marcet. En el transcurs dels actes protocol·laris es va descobrir una placa de vidre que, encapçalada per l’escut de la ciutat, donava fe de la inauguració amb la inscripció següent: «Aquest complex esportiu municipal ha estat inaugurat pel Molt Honorable Sr. Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya el 17 de febrer de 1990».

AGERMANAMENT AMB PÀMIES

Emplaçament: Carrer de la Ciutat de Pàmies
El dia 16 de març de 1991, en el marc del Saló de Plens de l’Ajuntament de Terrassa, l’alcalde de Pàmies, François-Bernat Soula, i el de Terrassa, Manuel Royes, van signar l’agermanament oficial entre ambdues ciutats. L’endemà, al carrer de Ciutat de Pàmies, varen tenir lloc un seguit d’actes; la plantada d’un arbre, l’actuació de la Societé Philarmonique de Pamiers i l’Esbart Egarenc, i la col·locació d’una placa commemorativa amb el text següent: «En el mes de març de 1991, les ciutats de Pàmies i de Terrassa varen enfortir els seus llaços fraternals i històrics amb la signatura de l’agermanament oficial. Pels respectius alcaldes; Francois-Bernard Soula i Manuel Royes / Terrassa, 17 de març de 1991».

PLAÇA DEL PRIMER DE MAIG

Emplaçament: plaça del primer de Maig
El Dia del Treball de l’any 1987, amb la presència de l’alcalde de Terrassa, Manuel Royes, i els dirigents sindicals locals, Josep Aran per UGT i Salvador Saliva per CCOO, es va inaugurar la plaça del Primer de Maig al barri de Sant Pere Nord. Aquest espai està situat entre els carrers del Dr. Ferran, del Dr. Calsina, de Pompeu Fabra i la rambla Francesc Macià, i entre els seus elements d’esbarjo hi ha un petit amfiteatre a la paret de la dreta del qual hi ha una placa de pedra que indica el topònim: «plaça de l' 1 de maig».

PLAÇA DEL MIL·LENARI

Emplaçament: plaça del Mil·lenari
El conseller de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, Antoni Comas, va inaugurar al barri de Sant Llorenç la nova plaça del Mil·lenari. Una placa dóna fe d'aquesta inauguració: «plaça del Mil.lenari / 16 setembre 1989».

AJUNTAMENT

Emplaçament: plaça de l’Ajuntament
El dia 7 de setembre de 1990 es va inaugurar la remodelació del pati de l’interior de l’Ajuntament, amb la transformació de l’espai en plaça semipública, a la qual es va donar el nom de plaça de l’Ajuntament. La placa que s’instal.là en un costat porta la llegenda següent: «Plaça de l’Ajuntament / 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya / 7 de setembre de 1990».

ROC BLANC

Emplaçament: plaça del Roc Blanc, prop del carrer de Sicília
A la part ponentina del terme de Terrassa, prop de la carretera d’Olesa, cap als anys quaranta es van construir les primeres cases de la zona que, juntament amb les edificacions dels carrers de Bailén i de Nàpols, era coneguda com la Isla Perdida. L’aïllament al qual va estar sotmesa aquesta zona era producte de l’hipotecament urbanístic de l’espai entre aquest barri i la zona de la Maurina, pendent del Pla especial del Roc Blanc. El dia 7 de maig de 1991, l'alcalde Manuel Royes col·locava la primera pedra de la urbanització del futur nou barri del Roc Blanc, primer pas per a la construcció de mil habitatges de protecció oficial impulsats per promotors socials. L'acte va consistir en el descobriment d'un monòlit de pedra (és per això que popularment la plaça del Roc Blanc s'anomena plaça de la pedra), en el qual hi ha una placa amb la llegenda següent: «L'acte d'inici de la construcció d'aquest nou barri del Roc Blanc va tenir lloc el 7 de maig de 1991 sota la presidència de l'Excm. Sr. Manuel Royes alcalde de Terrassa».

ÀREA OLÍMPICA

Emplaçament: avinguda de l’Abat Marcet, s/n
A l’entrada de l’Estadi Olímpic hi el testimoni de la inauguració de l’Àrea olímpica després de la seva reconversió en subseu olímpica: un monòlit quadrat amb la inscripció: «Sota la presidència del Molt hble. Sr. Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya l’Àrea Olímpica Municipal de Terrassa ha estat inaugurada el 15 de desembre de 1991 a 223 dies del començament dels Jocs pel president del Comité organitzador Olímpic Barcelona 1991, Erxc. S. Pasqual Maragall i l’alcalde de Terrassa Excm. Sr. Manuel Royes i Vila». Tot seguit hi ha reproduït el logotip dels Jocs i acaba: «Jocs de la XXV Olimpiada».

150 ANYS D'AIGÜES DE TERRASSA

Emplaçament: al bell mig de la confluència entre les avingudes de Jaume I i de l’Abat Marcet, la rambla de Francesc Macià i la carretera de Matadepera
El dia 25 d'abril de 1992 s'inaugurava el monument Tall, que commemorava el 150 anys de la Mina Pública d'Aigües de Terrassa (vg. Escultures i Monuments). Per deixar constància del fet, en el parterre de la zona circular es va descobrir una placa amb la inscripció següent «Tall de Josep Lluscà / Aigües de Terrassa / 150 anys / 1842-1992 / Amics de les Arts».

JOCS OLÍMPICS

Emplaçament: carrer dels Jocs Olímpics
Amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, dels quals Terrassa fou subseu per a les competicions d’hoquei herba, al carrer d'Amadeu Torrens se li va canviar el nom pel de Jocs Olímpics.
Per aquest motiu es va posar una placa de marbre a l'entrada del carrer, davant de l’Estadi Olímpic amb la llegenda: «Altius Citius Fortius. Al mig les anelles olimpiques i a sota: «Carrer dels Jocs Olímpics».

PLAÇA DE MIGUEL HERNÁNDEZ

Emplaçament: Plaça de Miguel Hernández
El dia 9 de juliol es va inaugurar, a la barriada de Ca n'Anglada, una plaça amb el nom de Miguel Hernández, tot descobrint una placa amb la inscripció següent «L'Ajuntament de Terrassa honora la memòria de l'insigne poeta Miguel Hernández donant nom aquesta plaça / 9 juliol 1993». Acompanya la placa un relleu del bust del poeta
Miguel Hernández Gilabert. Oriola (Baix Segura, 1910 - Alacant, 1942). Poeta

PLACETA SARAGOSSA

Emplaçament: placeta de Saragossa.
L’any 1993 es va procedir a la remodelació de la placeta de Saragossa. L’espai passà de ser aparcament de cotxes a zona enjardinada amb mobiliari urbà. En un gran jardinet triangular es va instal·lar la escultura Flama, obra de Ferran Bach-Esteve (vegeu Monuments).
El dia de la seva inauguració, el 29 d’octubre de 1993, l’alcalde de Terrassa, Manuel Royes, va descobrir una placa amb la qual es commemorava la dita inauguració.
La placa, encapçalada amb l’escut de la ciutat, porta la següent inscripció: «Flama / de Ferran Bach-Esteve/Medalla de la Ciutat / En commemoració de la Subseu de Terrassa en els Jocs de la XXV Olimpíada de 1992» segueix el logotip de l’Olimpíada de Barcelona amb la inscripció al costat de: «Terrassa Subseu olímpica 92». A continuació: «Descoberta per l’alcalde de Terrassa amb motiu de la remodelació de la placeta de Saragossa / 29 d’octubre / MCMXCIII».

TORRE DEL PALAU

Emplaçament: plaça de la Torre del Castell Palau.
Amb la cessió, per part de la família Badia, de la torre del Palau a la ciutat, i després de la remodelació de l’espai interior de l'illa de cases entre els carrers dels Gavatxons i Cremat, el dia 2 de juliol de 1994, dins els actes de la Festa Major, es va inaugurar la nova plaça de la Torre del Castell Palau, la qual cosa permetia la completa visualitat o accés a la torre.
En l’acte, presidit per l’alcalde Manuel Royes i amb la presència del Sr. Joaquim Badia en representació de la família Badia i el director general d’Arquitectura de la Generalitat de Catalunya, Francesc Ventura, es va descobrir una placa metàl·lica col·locada a la paret de la torre prop de la nova porta d’accés, amb la inscripció següent: «Aquesta torre va ser cedida per la família Badia a la ciutat de Terrassa, sent Alcalde l’Excm. Sr. Manuel Royes / Terrassa, 2 de juliol de 1994».

RENFE

Emplaçament: estació soterrada de la RENFE
El gran somni dels terrassencs de suprimir la barrera de ferro que separava el sud del nord de la ciutat es va fer realitat amb el soterrament de la línia dels trens del nord o de la RENFE.
L'ampli passeig del Vint-i-dos de Juliol es va obrir als terrassencs el 29 de maig de 1994 amb una gran festa que celebrava la inauguració de la nova estació subterrània.
Amb la presència del ministre Josep Borrell, el conseller Josep M. Collell, l’alcalde, Manuel Royes, i la presidenta de RENFE, Mercè Sala, es va deixar testimoni de l'acte amb el descobriment d'una placa, situada en el primer vestíbul, la qual diu: «137 anys després de l' arribada del primer tren a Terrassa, la ciutat celebra en el dia d’avui el pas del primer tren pel tram soterrat de la via fèrria de RENFE, i inaugura la nova estació subterrània, sota la presidència de l’Excm. Sr. Josep Borrell, ministre d’Obres Públiques, Transports i Medi, i amb l’assistència de l’Hble. Sr. Josep Collell, conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, entre d’altres autoritats, sent alcalde de la Ciutat / L’Excm. Sr. Manuel Royes / Terrassa, 29 maig de 1994».

JARDINS BÒBILA SEGUÉS

Emplaçament: plaça de la Bòbila Segués.
Entre els carrers de Vallhonrat i de Sant Marian i envoltada de nous habitatges, hi ha una plaça que es va inaugurar el dia 23 de juliol amb el nom de Jardins de la Bòbila Segués. Aquest espai té 3.520 m² i està configurat per una plaça pública enjardinada a un nivell inferior que inclou un espai amb gespa, canyes de bambú, palmeres i zones de jocs infantils i d'esbarjo. Té un distintiu de totxo artesanal en record de l’antiga Bòbila Segués, que ocupava aquest espai al sud del turó de l’Argila. Una placa amb l’escut de la ciutat commemora la seva inauguració: «L’ajuntament de Terrassa / ha inaugurat el dia d’avui / aquests jardins / 23 de juliol de 1993».

4 DE SETEMBRE

Emplaçament: façana de la Casa del Poble al carrer Cremat
L’any 1994 la secció local d’Esquerra Republicana de Catalunya va proposar recuperar el 4 de setembre, data de l’any 1713 en què les tropes de Felip V van ocupar Terrassa. Dins els actes, es volia col·locar una placa commemorativa del fet a la torre del Palau. L’Ajuntament desestimà aquest emplaçament, motiu pel qual Esquerra Republicana decidí col·locar-la a la façana de la seva seu al carrer Cremat, però no va signar la placa per donar-li pluralitat.
La placa metàl·lica daurada porta la inscripció següent: «En memòria de l’ocupació, saqueig i incendi de la ciutat de Terrassa del 3, 4 i 5 de setembre de 1713 per part de les tropes borbòniques de Felip V i de tots aquells/lles terrassencs que des d'aquell dia han continuat la lluita per les llibertats nacionals de Catalunya / En homenatge».

PARC DE VALLPARADÍS

Emplaçament: carrer de Salmerón, a l'entrada del parc de Vallparadís
El dia 18 de febrer de 1995 s’inaugurava la primera part del parc de Vallparadís, és a dir, la conversió del torrent que travessa la ciutat de nord a sud. En l’acte d’inauguració, presidit pel president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, i l’alcalde de la ciutat, Manuel Royes, es va descobrir una placa emmotllada en un pedestal de 30 cm d’altura amb base de fulles, situat en una de les entrades del parc, la del costat de la Casa Baumann. La placa, de 69 x 38 cm. porta la següent inscripció: «El parc de Vallparadís fou inaugurat el dia XVIII de febrer pel president de la Generalitat de Catalunya Molt Hble. Sr. Jordi Pujol i l’alcalde de Terrassa excm. Sr. Manuel Royes / MCMXCV»

PLAÇA DEL ROC BLANC

Emplaçament: plaça del Roc Blanc.
A la part ponentina del terme de Terrassa, prop de la carretera d’Olesa, cap als anys quaranta es van construir les primeres cases de la zona que, juntament amb les edificacions dels carrers de Bailén i de Nàpols, era coneguda com la Isla Perdida. L’aïllament al qual va estar sotmesa aquesta zona era producte de l’hipotecament urbanístic de l’espai entre aquest barri i la zona de la Maurina, pendent del Pla especial del Roc Blanc, que finalment es va portar a terme i va donar pas a aquest nou barri.
Al bell mig del barri, entre el passeig d’Icària i el carrer de Palet i Barba, es va construir una plaça de 4.200 m² a la qual es va posar el nom de Roc Blanc. El dia 12 de març de 1995 s’inaugurava la plaça amb la col·locació d’una placa que recordava el fet i que, encapçalada amb l’escut de la ciutat, porta la inscripció següent: «La plaça del Roc Blanc / ha estat inaugurava el dia d’avui / per l’alcalde de Terrassa / 12 de març de 1995".
El nom de Roc Blanc prové del turó (297 m) que corona el barri en la seva part de ponent i que separa els termes de Terrassa i Viladecavalls.

PARC DELS CATALANS

Emplaçament: parc dels Catalans, a la paret del costat del carrer de Vinyals
L’actuació sobre l’espai lliurat per l’estació i les vies del tren dels Ferrocarrils de Generalitat, segons el projecte Puigcolapi, es va portar a terme amb la construcció d’un gran edifici en la seva part nord, i la resta es va transformar en espai verd al qual es va anomenar parc del Catalans. La seva inauguració va tenir lloc el dia 5 de maig de 1995 i a la paret de fons es va col·locar una placa metàl.lica amb el text següent: «L’espai que ocupa el solar de l’antiga estació i vies del ferrocarrils anomenats popularment "Dels Catalans" pren el nom de / Parc dels Catalans / i és inaugurat el dia d’avui per l’Excm. Sr. Manuel Royes, alcalde de Terrassa / 5 de maig de 1995».
Abans que la Generalitat de Catalunya assumís les competències de les línies de tren de via estreta amb el nom de Ferrocarrils de la Generalitat, la línia Barcelona-Martorell-Manresa s’anomenava Ferrocarrils dels Catalans i la línea Barcelona-Sabadell-Terrassa Ferrocarrils de Catalunya, tot i que aquesta última era coneguda popularment com el tren de baix o Els Catalans. És per això que es va adoptar aquest nom.

PLAÇA DE CA N’ANGLADA

Emplaçament: a la part nord de la plaça de Ca n’Anglada, sobre un petit suport en el jardinet
L’expansió urbanística de Terrassa cap a llevant va produir la creació del barri de Ca n’Anglada. Aquesta barriada, formada en un principi per cases d’immigrats d’autoconstrucció, es va començar a edificar a la seva part central, més enllà del torrent de Can Palet (actual avinguda de Barcelona), principalment pel carrer de Mossèn Àngel Rodamilans i, més tard, a redós del gran espai que es va deixar davant l’església de Sant Cristòfol i que esdevindria plaça amb el nom de Pius XII, tot i que popularment se la coneixia com a la plaça Roja.
L’any 1984 l’Ajuntament la va rebatejar amb el nom de plaça de Ca n’Anglada i, deu anys després, es va procedir a la seva total remodelació. El dia 6 de maig de 1995 tingué lloc la seva inauguració amb el descobriment d'una placa, encapçalada per l’escut de la ciutat i que porta la inscripció següent: «La plaça de Ca n’Anglada / ha estat inaugurada en el dia d’avui pel / president de la Junta d’Andalusia / l’Excm. Sr. Manuel Chaves, / i per l’alcalde de Terrassa, l’Excm. Sr. Manuel Royes. / 6 de maig de 1995».

ASSEMBLEA DE CATALUNYA

Emplaçament: plaça de l’Assemblea de Catalunya
Durant molts anys l’avinguda d’Àngel Sallent va estar presidida per la bòbila Almirall i la seva monumental xemeneia. Aquest espai es va veure afectat per un pla especial que el va reurbanitzar, i s'hi va construir un centre cívic, una àrea comercial i una gran plaça a la qual es va donar el nom d’Assemblea de Catalunya, en record al que va ser el més ampli organisme unitari de l’oposició antifranquista al Principat, fundat clandestinament a Barcelona l’any 1971.
El dia 13 de maig de 1995 es va inaugurar la nova plaça i es va col·locar una placa commemorativa que, encapçalada amb l’escut de la ciutat, porta la inscripció següent: «Llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia / la ciutat de Terrassa, en reconeixement a / tots aquells homes i dones / que van lluitar per fer possible la recuperació de les / llibertats democràtiques i les institucions del nostre país / dedica aquesta plaça a / l’Assemblea de Catalunya / 13 de maig de 1995».

PLAÇA D’ANSELM CLAVÉ

Emplaçament: plaça d'Anselm Clavé
L’alcalde Manuel Royes inaugurava, el dia 21 de juny de 1996, la remodelació de la part sud de la plaça d’Anselm Clavé inclosa en el projecte urbanístic Portal Parc. Per aquests motius, en una de les xemeneies d’aire del pàrquing situada prop del carrer de Vinyals, s’hi va col·locar una placa en memòria del fet amb la següent inscripció: «Les obres de remodelació d’aquesta plaça han estat inaugurades el dia d’avui per l’alcalde de Terrassa, l’Excm. Sr, Manuel Royes / 21 de juny de 1996».
Sobre la placa un lletres de motlle indiquen l’indret: «Plaça d’Anselm Clavé».

PARC DE SALVADOR ALLENDE

Emplaçament: Espai enjardinat entre els grups Guadalhorce i Guadiana
L'indret que antigament havia estat el torrent de Can Figueras de la Quadra es va reconvertir en un espai enjardinat al qual se li va posar el nom de Parc de Salvador Allende. El dia 3 d'octubre de 1998 es va inaugurar amb la presència de l'alcalde de Terrassa, Manuel Royes i de la diputada xilena Antonieta Saez. En l'acte, que es va completar amb la lectura de poemes de Pablo Neruda i Salvador Espriu, es va descobrir un petit monòlit amb una placa amb la inscripció següent: «La ciudad de Terrassa en homenatge a Salvador Allende (1909-1973), presidente de Chile, y a todos los mártires de la libertad».
Aquest parc té uns 21.000 m² dels quals 17.000 són de gespa.

CIUTAT PUBILLA

Emplaçament: a l'entrada de la Casa de la Vila per la plaça de l'Ajuntament.
«La ciutat de Terrassa ha estat proclamada Ciutat Pubilla de la Sardana per l'obra del Ballet Popular el 25 d'abril 1998».

TRES DE DEU

Emplaçament: al terra de la plaça Vella
El dia 22 de novembre de l'any 1998 la colla dels Minyons de Terrassa aconseguien carregar i descarregar el primer 3 de 10 amb folre i manilles de la història castellera.
Per la Festa Major de Terrassa del 1999 l'Ajuntament va col·locar a terra de la plaça Vella, en el mateix lloc on es va aconseguir la fita, una placa de bronze amb el redactat següent «En aquesta plaça / el 22 de novembre de 1998 / la colla castellera Minyons de Terrassa / va descarregar el 3 de 10 / per primera vegada a la història».
Passat l'estiu aquesta placa va desaparèixer i, pocs dies abans de la diada de la colla del novembre del 1999, l'Ajuntament la va reposar amb el mateix redactat, però aquesta vegada de pedra.

XEMENEIA ALMIRALL (1)

Emplaçament: Plaça dels Drets Humans

Inauguració el 5 de juny de 1999, dins els actes de la Festa Major del Barri de la Maurina. S'homenatjà sis de les persones que van participar en la construcció de la xemeneia de la Bòbila Almirall. El text de la placa és: «Xemeneia de la Bòbila Almirall construida l'any 1956 pels senyors Francesc Almirall Lups, Marià Massana Ribas, Josep Fouquet Cons, Lucas Pérez Molina, Paulino Carbajal Garcia, Francisco Gálvez Quesada. Té una alçada de 63,25m. Escala de cargol la formen 217 graons. Ostenta el record Guinness 1991 per ser la xemeneia amb escala de cargol més alta del món. Ajuntament de Terrassa. Festa Major de la Maurina 1999».

XEMENEIA ALMIRALL (2)

Emplaçament: Plaça dels Drets Humans

Inauguració el juny de 2004 l'Ajuntament i l'Associació del Museu de la Ciència i  la Tècnica i de l'arqueologia Industrial de Catalunya col·locaven una altre placa amb la subscripció següent: «Xemeneia de la Bòbila Almirall construida l'any 1956 pel mestre d'obres Mariano Masana i Ribas. Forma part dels 100 elements del patrimoni industrial de Catalunya per la seva estuctura troncocònica, amb escala exterior helicoidal que la converteix en la xemenia més emblemàtica del pais. Juny 2004 Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica i de l'arqueologia Industrial de Catalunya».