Fons Carles Duran i Torrens [1911-2001]

Biografia del productor

Carles Duran i Torrens neix el 5 de març del 1911 a Santiago de Xile, fill d’Antoni Duran i Grau, comerciant, originari d’Olesa de Montserrat, i de Dolors Torrens i Ambròs, originària de Terrassa. La família Duran i Torrens s’havia desplaçat a Xile l’any 1909 per motius laborals d’Antoni i s’hi estaran fins el 1921, any en què aquest morirà a l’edat de 38 anys víctima d’una peritonitis. Per aquest luctuós motiu la família tornarà cap a Terrassa.

Poc sabem d’aquests primers anys a Terrassa. Carles Duran estudiarà entre el 1922 i el 1926 a l’Escola Pia de Terrassa i a continuació a l’Escola Tries [Escola Sant Josep, que es trobava al carrer Portal Nou, i era dirigida pel mestre Ramon Trias i Curet, que morí l’any 1924]. L’any 1927, quan Carles Duran acaba de fer els 16 anys comença a treballar en una farmàcia, però durant poc temps. Tot seguit entrà d’aprenent en una impremta, però també durà pocs mesos. L’agost del 1927 entra a treballar com a obrer a l’empresa tèxtil Miquel Bosch S.A, que es trobava al carrer Garcia Humet, 24. En una entrevista concedida el 1951 a Tarrasa Información diu que el primer treball fotogràfic el realitzà l’any 1928, fent un reportatge a Menorca. De la primera fotografia que realitzà ni s’enrecordava, però en canvi si recorda que des dels set anys que ja demanava màquines fotogràfiques al Reis d’Orient. En tot cas sembla que a finals de la dècada dels vint és quan li comença la fal·lera artística. Tanmateix no es conserven fotografies d’aleshores.

És a partir de llavors que comença a compaginar la feina de jornaler a l’empresa Miquel Bosch S.A. amb la fotografia d’aficionat, tant pel que fa la realització de fotografies com a l’adquisició de càmeres i material fotogràfic antic. Continuà treballant a l’empresa Miquel Bosch S.A. fins i tot durant la guerra civil en què el col·lectivitzà passant-se a anomenar Bosch, E.C. Participà activament a les assemblees convocades per Consell d’Empresa, i rebé algun ajut econòmic per tal de refer-se d’alguns problemes de salut que havia tingut. Hi treballà fins el 16 de setembre del 1938, moment en què deixà voluntàriament el treball per tal d’establir-se com a industrial fotògraf. Comença la carrera professional de Carles Duran. Des de l’any 1935 que la família Duran tenia llogada la casa del c/Arquímedes, 72, però encara viviren també al c/Galileu, 177 fins l’any 1940. El primer estudi de fotografia, emperò, ja l’instal·là a la casa on residiria durant la resta de la seva vida.

Tant les institucions oficials com la ciutadania veien a Carles Duran com el fotògraf de la ciutat, portava ja més de 20 anys fotografiant actes públics i grans esdeveniments socials, però també fàbriques, empreses i el patrimoni cultural terrassenc. A tenor d’aquesta ingent tasca, “en relación a la relevante producción fotográfica en relación con actos oficiales y otros de gran trascendencia celebrados en esta población, (...) que junto a un alto valor artístico, reune las características de interés ciudadano por los temas que recojen sus colecciones en que se reflejan, tanto los acontecimientos festivos como los episodios dolorosos sufridos por la ciudad, así como los monumentos e instituciones principales de la urbe, y como reconocimiento de su meritoria labor en servicio a los intereses ciudadanos” l’Ajuntament de Terrassa, en comissió permanent reunida el 10 de gener del 1964, acordà designar a Carles Duran com a fotògraf oficial honorari de l’Ajuntament.

Fruït de l’augment considerable de la seva col·lecció de material fotogràfic, a l’ampliació de la qual havia dedicat bona part de la seva vida professional (deia ell que des del 1932), i que s’havia intensificat durant els anys 60, moment en què també deixà de fer de fotògraf de cerimònies, realitza noves reformes al seu estudi l’any 1968. Arribant ja a la seixantena d’anys, el seu treball i el seu prestigi com a fotògraf ja eren més que coneguts.

El divendres 5 d’octubre del 2001 Carles Duran mor a l’edat de 90 anys, a causa de la seva malaltia que patia des de feia ja molt de temps.

Història del fons

Al llarg de la seva vida professional, Carles Duran va guardar sempre el clixé original de totes les seves produccions. D’aquesta manera conformà un arxiu propi, titulat per ell mateix “Archivo Duran”, mitjançant l’ordenació temàtica dels clixés en capses numerades, correlativament, del 1 al 298.

Al marge d’aquest “Archivo”, que conforma la sèrie més nombrosa, Carles Duran realitzà d’altres col·leccions fotogràfiques, identificables, només, per un tipus de capsa unitària i per les notes escrites a la mateixa capsa. La creació de cada col·lecció és també temàtica, i gairebé mai hi ha dates.

De la seva producció com a fotògraf de galeria i de cerimònies, hi havia uns paquets de clixés de 35 mm amb descripcions al seu exterior molt genèriques. No creiem que, en aquest cas, conservés el total de la seva producció. Observem que molts paquets tenen escrit: “para muestrario”. Es tractava doncs, probablement, d’una selecció de la seva producció conservada a títol de mostra pels seus clients.

En línies generals podem dir que del total de la seva producció, hi ha poquíssim material inconnex i sense poder-se resituar en algun dels elements ordenats anteriors. Carles Duran demostrà, doncs, ser molt metòdic en la ordenació del seu fons, malgrat de l’important descuit de no datar mai els seus treballs, cosa que dificultarà molt la descripció correcta de tot el material. La part més indocumentada del fons correspon, probablement, als darrers anys de la seva producció, al voltant de la segona meitat dels anys 80.

El 7 de maig del 2003 l’alcalde signa el decret 4374 pel qual es decreta reiterar l’acceptació de la donació explicitada en el decret 8340 de 12 de juliol de 2000 i aprovar, als efectes de la seva formalització, l’oportuna actualització del text del corresponent conveni regulador, adaptant-lo a les actuals circumstàncies d’ambdues parts signants.

Abast i contingut

Fotografies d’empreses, comerços, indústries, fàbriques tèxtils, entitats i associacions de Terrassa, Sabadell, Barcelona i d’altres localitats del Vallès Occidental.

Fotografies d’esdeveniments socials, culturals i públics de la Terrassa de la postguerra fins els anys 70.

Fotografies dels monuments més rellevants de Terrassa i del patrimoni cultural més important: esglésies de Sant Pere, castell cartoixa de Vallparadís, museu tèxtil de Terrassa, etc.

Fotografies de galeria d’objectes i material fotogràfic antic, d’obres d’art, d’antiguitats.

Retrats de personalitats, intel·lectuals i artistes terrassencs, així com de pintors famosos d’arreu.

Fotografies de cerimònies, bateigs, comunions, casaments realitzades entre el 1940 i el 1965. També reportatges individuals d’estudi.

Fotografies de viatges per Espanya, a Paris i Londres, a Andorra, a Camarasa, a les illes balears, entre d’altres, fets per l’autor.

Fotografies de la seva activitat professional, de tota la seva vida fotogràfica entre 1936 i 1974, i de la seva família i amics.