Arxiu Municipal - Ajuntament de Terrassa
Al segle XIV el Consell de la Vila de Terrassa feia arribar al rei el seu descontentament perquè, tant mercaders com pagesos, i compradors acudien a altres mercats dels voltants per esquivar l’alta fiscalitat terrassenca. L’infant MartÃ, atès que la vila era un nucli reial, respongué a aquesta queixa amb la concessió d’un privilegi, amb el qual atorgava a la Universitat de la vila de Terrassa que pogués tenir mercat tots els dimecres de cada setmana.
Al llarg de la història el mercat ha variat el seu emplaçament:
1228 Plaça Vella
1861 Raval de Montserrat
1909 Rambla d’Ègara, entre la plaça de Clavé i el carrer de la Goleta
1927 Plaça del Progrés
1934 Rambla d’Ègara, sobre l’actual estació
1954 Rambleta del Pare Alegre
1962 Avinguda de Jaume I
1967 Entorns de l'estadi municipal
1992 Avinguda de Bejar
1994 Can Roca
2003 Torresana
L’any 1338 el rei Pere el Cerimoniós confirmava, a la vila de Terrassa, el privilegi concedit pel rei Jaume I l’any 1228, de poder celebrar fira cada any per la Festa de la Santa Creu de maig, i també, va confirmar, l’any 1343, que la seva durada fos de vuit dies. Al llarg de la història la data de la seva celebració ha anat variant segons els diferents acords dels consells o ajuntaments.
A partir de la segona meitat dels segle XX tradicionalment se celebrava la Fira de Primavera el primer diumenge de maig i la Fira de Tardor el tercer diumenge de novembre. La seva defecció ha anat derivant cap a una sola fira durant la Festa Major de Terrassa.
La fira era una mostra de productes agrÃcoles, bestiar i altres materials de primera necessitat com vestits i calçats, i també l’exposició de diverses innovacions tècniques. Al final del segle XIX es completava la fira amb alguna atracció per a la mainada, com cavallets moguts a mà i altres distraccions com barraques de vistes fixes, de figures de cera, d’ocells de la bonaventura, etc.
Ja entrat el segle XX, i principalment durant la seva segona meitat, la fira de 
productes va anar decaient i van anar guanyant terreny les atraccions; la imatge d’una fira dels anys 50 ens mostrava una grapat de parades de roba, de calçat i de joguines, i, fins i tot, encara s'hi podia veure la venda de porcs i cavalls, però les atraccions n'eren l’element principal.
El seu emplaçament sempre havia estat la plaça Major, fins que, motivat pel seu volum, s’ocuparen els carrers dels Gavatxons i de la Font Vella. L’any 1883 l’Ajuntament, per donar cabuda als firaires, va decidir que la fira s’allargués fins al Passeig, cosa que va provocar la protesta dels venedors, perquè era un lloc massa allunyat del centre.
La seva ubicació al centre es va fer insuficient, i aixà va començar un pelegrinatge per diversos indrets de la ciutat. La de més llarga durada va ser la del tram sud de la Rambla, amb les atraccions a la rambleta del Pare Alegre. La seva última ubicació va ser els entorns de l’estadi municipal.
La decadència de la fira i la proliferació, arreu del paÃs, de parcs d’atraccions, temà tics i aquà tics, i la imminent posada en marxa de les obres de remodelació de l’à rea olÃmpica, van provocar la desaparició de les tradicionals fires de primavera i tardor, que finalment es van unificar en una de sola per la Festa Major.
Amb l’arribada de l’ajuntament democrà tic i la rehabilitació de la Festa Major com a festa popular, la fira va anar agafant consistència i es va convertir en la instal·lació d'atraccions i parades de joguines i tómboles a l’antic camp del Terrassa del carrer de Pasteur.
Finalment l’any 1991, aquesta fira va acabar absorbint les tradicionals fires de primavera i tardor, que deixaren de celebrar-se per unificar-se en aquesta de la Festa Major.
Mostra organitzada per la Regidoria de Promoció de la Dona (Casa Galèria), que dóna cabuda a l’artesania femenina. Té lloc cada any, des del 1994, i, després de diverses ubicacions a la plaça Didó, a la plaça del Progrés i al carrer del Cardaire, ha trobat la seva ubicació definitiva a la plaça Vella.
Mostra adreçada a les dones aquarel·listes terrassenques, que és organitzada per la Regidoria de Promoció de la Dona. La Casa Galèria acull, a la seva seu, l’esmentada mostra.
Aquest mercat és organitzat per l’Ajuntament amb la col·laboració del Grup Filatèlic i Numismà tic i té lloc cada primer dissabte de mes, al matÃ, a la plaça de l’Assemblea de Catalunya.
A Terrassa, des dels anys 70, s’han anat succeït diversos petits mercats d’intercanvi de col·leccionisme el diumenge al matÃ, primer als porxos del Mercat de Sant Pere i després a l'entorn de l'edifici del Centre Cultural.
La proliferació de venda ambulant d’artesania i altres productes al llarg del carrer Major i portal de Sant Roc, durant els cicles de Festa Major i de Nadal va portar l’Ajuntament per mitjà de l’IMCET, a regular aquesta caòtica situació. És per això que des de l’any 1994 tenen lloc les fires d’artesania d’estiu i d’hivern a l’espai central de la plaça del Progrés i la de la Festa Major al Parc dels Catalans.
Des de 1996 també es fa, a la plaça Vella, la Fira d’Artesania. Tradicional i Creativa, el mes d'octubre.
Les associacions de cases regionals amb la col·laboració del Servei de Participació Ciutadana van crear, l’any 1991, la Mostra Multicultural, en la qual es donen a conèixer les caracterÃstiques de les diverses cultures regionals espanyoles que s’han establert a Terrassa.
La mostra és biennal i durant els anys 1991 i 1993 es va fer a la rambla de Francesc Macià . Des de l’any 1995 l’IMCET, amb la col·laboració de Participació Ciutadana, té cura de l’organització de la mostra, la qual es duu a terme en el Recinte Firal de Terrassa.
Dins els actes que tenen lloc durant la biennal Quinzena del Còmic, té lloc una fira organitzada per Baumann Servei Jove a la plaça Vella. També, anualment té lloc una trobada de fanzines organitzada per Terrassa Tropical, en la qual col·labora Baumann Servei Jove.
La Fira de Turisme s'organitza anualment durant el mes de maig al Recinte Firal de Terrassa.
Aquesta fira posa en contacte l’oferta de turisme amb els ciutadans de Terrassa i el Vallès Occidental, però en les darreres edicions s’ha ampliat l’à rea d’influència, ja que entre els visitants hi havia un percentatge important de persones d’arreu de la comarca, fins i tot de Barcelona, Manresa i Girona.
La fira té lloc al Recinte Firal de Terrassa. La finalitat d’aquest certamen és posar en contacte el sector automobilÃstic de Terrassa amb el públic de la provÃncia de Barcelona. Les empreses d'aquest sector participen amb la venda i l'exposició de vehicles nous, d’ocasió, pneumà tics, i també hi tenen estands companyies d’assegurances i empreses especialitzades en autorà dios i telefonia per a vehicles.
La singularitat de l'espai fÃsic que ocupa aquesta fira fa que s’ocupi, com a zona d’exposició, el pati d’accés al Recinte Firal i una zona del passeig del Vint-i-dos de Juliol, davant de la porta principal.
Aquesta fira té lloc, anualment, al Recinte Firal de Terrassa a finals de gener o principis de febrer. L’Expo-Cerimònia és una via de contacte entre les empreses del sector de casaments, bateigs i comunions, i el públic del Vallès Occidental, Barcelona i la resta de la provÃncia, i vol apropar a les parelles de nuvis i els interessats en general un ampli ventall d’opcions per comparar i triar els productes i serveis necessaris per a les cerimònies.
L’Expo-Cerimònia és una de les primeres fires de nuvis que es van fer a Catalunya. Va néixer l’any 1994 amb vocació local, però any rere any ha anat augmentant el nombre d’expositors i de visitants, i, a la vegada, ha anat ampliant la seva cobertura geogrà fica: públic i empreses d’arreu de Catalunya passen per la fira, que ja ha traspassat à mpliament el seu plantejament local de les primeres edicions.
