Entremesos de cultura popular

• Gegants vells

Característiques:

Gegant: Nom popular Robesa. 4,20m alçada i 98 kg de pes.
Geganta: Nom popular Pepona. 4,10m d'alçada i 92 kg de pes.

L’any 1850 l'artista terrassenc Francesc Torras i Armengol, per encàrrec de l’Ajuntament, va esculpir un gegants perquè la ciutat gaudís d’una parella en les seves festes tradicionals. Al gegant, que representa un noble del segle XV, se'l va abillar amb vestidures de l’època; en canvi, la vestimenta de la geganta, així com el seu pentinat, seguia, cada any, la moda del temps.
Aquests gegants, per la seva alçada i pes, es feien molt difícils de portar i eren constants les seves caigudes , cosa que provocava constants reparacions.

L’Ajuntament, l’any 1950, quan es complia el centenari dels gegants i davant el seu deteriorat estat, va encarregar-ne una nova parella i va condemnar els vells a ésser cremats. Tot i això, la pressió popular va aconseguir el seu indult. L’any 1966 eren jubilats i dipositats al Museu de Terrassa. L’any 1981 eren recuperats pel nou grup de geganters i tornaven a sortir acompanyant els gegants nous.

• Gegants nous

Característiques:
Gegant: nom popular Ramon o Ramonet. 3,73 m d'alçada i 86,5 kg. de pes.
Geganta: nom popular Ermessenda, també coneguda com Estefania. 3,65m. d’altura i 85 kg de pes.

L’any 1950, amb motiu de la festa del centenari del gegants vells i del seu homenatge, va tenir lloc, a la plaça del Progrés, la celebració del concurs provincial de gegants. Dins l’acte es va procedir al bateig dels nous gegants de Terrassa encarregats per l’Ajuntament i que havien de substituir els vells.
Aquest gegants eren obra de l’artista olotí Lluís Carbonell. El gegant representa el comte Ramon Borrell i porta a la mà dreta un ceptre rematat amb l’escut de Terrassa. La geganta reprodueix la comtessa Ermessenda. Ambdós gegants llueixen la corona comtal.

L’any 1989, l’artesà terrassenc Jordi Grau va construir unes rèpliques més lleugeres dels Gegants Nous, que es van estrenar per la Festa Major de 1990. Els originals de l’any 1950 va passar a l’exposició permanent del Museu de Terrassa al castell de Vallparadís.

• Gegantons modernistes

Característiques:
Gegant: nom popular Magí. 3? m d'alçada i 20? kg. de pes.
Geganta: nom popular Roseta. 3? m. d’altura i 20? kg de pes.

 Durant la V Fira Modernista, el 5 i 6 de maig de 2007 es batejaren dos nous gegants, fruit del disseny de Ramon Roig i construïts per Jordi Grau. En Magí vesteix una armilla amb motius grocs, vermells i verds sota una americana, a més d'un elegant barret i un bastó. La Roseta, per la seva part, porta un paraigües amb representacions de diversos edificis emblemàtics de Terrassa.

• El gegantó Maneló

Característiques:
Gegant: nom popular Maneló.

 L'any 1950, coincidint amb la presentació en societat del Ramon i de l'Ermessenda, el mestre d'Olot Lluís Carbonell i Colom, pare dels gegants, féu obsequi d'un gegantó. Aquest fou batejat com a Maneló i, malgrat que durant els primers anys sortia a la vegada amb els gegants, hi hagué un moment en que va desaparèixer sense que es conegui el seu destí.

• Altres gegants terrassencs no municipals

Com a candidata a Ciutat Gegantera al 2010, Terrassa presenta un gran nombre de gegants i gegantes creats i dirigits per associacions de veïns, colles geganteres i escoles.

El Pintoret. Associació de Veïns de Ca n’Aurell
Don Cirili. Associació de Pares d’Alumnes de l’Escola França
La Daina i el Trapella. Associació de Pares d’Alumnes de l’Escola Pia
La Pepeta. Llar del Pensionistes de Can Roca
El Boira i la Marina. Taller d’ imatgeria El Drac Petit
Andersin i Cinteta. Escola Andersen Galdós
Josep M. i Salvador, batlles. Associació de Veïns de l’Antic Poble de Sant Pere
El Perot. Grup d'animació Tren d'Olot.
El Gegant. Grup d'Animació Aldarull
Gegant de les Arenes. Associacion de Veïns de les Arenes, la Grípia i
Can Montllor
Gegants de l’Escola Lanaspa. Escola Lanaspa
Roseta i Peret. Associació de Veïns de Sant Pere
Llorenç i Llorença. Barri de Sant Llorenç
La Carmeta. TV20
Brisa i Gregal. Grup de Gegants del Pla del Bon Aire
Llesques (alies "el Tranqui"). Grup infantil dels Geganters de Terrassa
Geganteta. Grup infantil del Geganters de Terrassa
Rodamón i Rodalina. Escola La Roda
Socet. Escola Tecnos
Pep Panxut. Escola El Cim
Arola. Geganta del Centre Excursionista de Terrassa
La Quima i el Teo. Escola Vedruna
El Fantasma de la Mort. Sussietat de l'Embut
Salvi. CEIP President Salvans (Can Palet)

• Nans

L’any 1983 es va constituir el grup dels Nans de Terrassa format per membres de l’Agrupació Escolta Mossèn Homs, que utilitzaven els capgrossos de cartró pedra que s’havien renovat l’any 1965. L’any 1979 s'hi afegeixen un nou grup de nans fets de fibra de vidre.

L’any 1982 s’instaurà la tradició de l’elecció del Capgros de l’any i, així, cada festa major s’incrementa el grup de nans amb un de nou, el qual immortalitza un personatge terrassenc o una persona vinculada a Terrassa.

1982 Jordi Labòria (polític)
1983 La Lourdes del Amics (cafetera)
1984 Llibreter Grau (llibreter)
1985 Quim Prunés (alpinista)
1986 Cristóbal Castro (fotògraf)
1987 Antoni Verdaguer (cineasta)
1988 Antoni Farrés (alacalde de Sabadell)
1989 Miquel Pujadó (músic cantautor)
1990 El Cantinfles (personatge terrassenc)
1991 Rosa Mora (activista cultural)
1992 Floreal Soriguera (pintor)
1993 Lluís Bonet (capellà)
1994 Andreu Fresnadillo (metge)
1995 Marc Galí (Bastoners)
1996 Mercè Corbera (regidora cultura)
1997 Miqui Giménez (animador infantil)
1998 Ramon Martínez (personatge de Sant Pere)
1999 Adrià Font (músic)
2000 Quimet Carreras (músic)
2001 Joan Siurana (Matraca)
2002 Xavier Coral (periodísta TV)
2003 Ranjit Singh Kaur (Hoquei)
2004 Carles Llongueres (músic popular)
2005 Maria Dolors Duocastella (La Suri)
2006 Josep M Farràs i Jordi Grau (músic i escultor capgrossos)
2007 Jaume Bernet (actor)
2008 Narcis Serrat (llibreter i alpinista)
2009 Ramon Codinas (minyons de Terrassa)
2010 Josefina Alonso (castanyera de la Rambla)
2011 Montse Saludes (Fotògrafa)
2012 Pepe Hidalgo (Esbart Egarenc)
2013 Jaume Cabré (Escriptor)
2014 Salvador Cardús (Sociòleg)

L’any 1977 un grup de joves del Centre Excursionista esbossen un projecte per tornar a instaurar la figura del drac en la cultura popular terrassenca. No és fins al Carnestoltes de l’any 1979 que es presenten amb un estrafolari drac anomenat popularment el Lagarto Jaén. Però no és fins a l’any 1981 que es forma oficialment la colla del Drac de Terrassa, arran de la presentació de la reproducció de l’antic drac de la ciutat fet de cartró pedra.

La institucionalització dins el programa de festa major de La baixada del drac de la cova de Sant Llorenç fa que el drac sigui el protagonista de l’obertura dels actes de les festes.

• Altres dracs i bestioles no municipals

La Pàjara. del Grup de la Pàjara de Terrassa
El Drac de Can Boada. Grup Bruixes de Can Boada
El Drac de Can Jofresa. Joventut dels pisos de Can Jofresa
El Bitxo del Torrent Mitger del Grup del barri del Poble Nou
La Bestiola dels Grups Montserrat.
La Papallona. Associació de Veïns de Sant Pere
El Drac de Ca n’Aurell. Grup del Drac i Diables de Ca n’Aurell
La Cuca de l’Escola Isaac Peral. Escola Isaac Peral
El Drac de can Boada. Associació Veïns de Can Jofresa.
Desaparegut.
El Sorrero. Associació Veïns de les Arenes, La Grípia i Can
Montllor. Cremat
Hipòlit. Associació deVeïns de Sant Pere Nord. Cremat
El Drac de la Cogullada. Associació deVeins de la Cogullada.
Cremat
La Dragona. Associació de Veïns de Sant Llorenç. Cremada