La Casa de la Vila

Emplaçament: Raval de Montserrat, núm. 14-20

En el catàleg d’edificis d’interès historico artístic-1981 es descriu la Casa de la Vila com un "edifici entre mitgeres, de planta rectangular i de planta baixa i dos pisos. Façana de composició simètrica, concebuda seguint els corrents historicistes de l’època, amb un porxo d’accés de tres arcades apuntades a la planta baixa, flanquejades per dues pilastres tractades com a pinacles. Gran balconada de motius gòtics al primer pis, amb les corresponents obertures d’arcs apuntats amb arquivoltes llises i guardapols molt ornat. Aquesta part de l’edifici, junt amb el Saló de Sessions, fou projectat per l’arquitecte Lluís Muncunill. El segon pis, de menys qualitat i de més simplicitat estilística, es deu a l’arquitecte Antoni Pascual i Carretero (arquitecte municipal); no obstant això, la seva composició respecta les directrius de la façana existent, seguint el ritme vertical d’obertures.
Tota l’obra de la façana és feta amb gres de Montjuïc, amb un paredat de junta fina, per filades, i molt ben treballat, així com tot el seu motlluratge: pilars, capitells, guardapols, escuts, etc."

La Casa de la Vila o Ajuntament és l’edifici o local fix on es reuneix el Consell Municipal. Les primers notícies que es coneixen de la celebració dels consell de la Universitat de la Vila les ofereixen els Llibres de consells, que serien l’equivalent als actuals Llibres d’actes del Ple.

A l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa es conserven els Llibres de consells, des de l’any 1400, en molt bon estat, i a través d’ells podem conèixer on era ubicada la Casa de la Vila.

Antigament, es feien reunions i consells al porxo de l’església de Sant Fruitós, a la mateixa plaça de la vila ( actualment plaça Vella). A partir del 1560, els Llibres de consells ens parlen d’un nou lloc de reunió, la Casa dels Consells, que podríem situar entre el castell palau i l’església de Sant Fruitós, és a dir a la banda nord de la plaça Vella.

L’Ajuntament o Universitat de la Vila (tal com es deia en aquella època), va estar instal·lada a les dependències del castell palau fins al 1661, any en què la ciutat es ven el Castell Palau al mercader Pere Fizes. Aleshores la Casa de la Vila es devia traslladar a una casa (que ja no existeix) davant de l’església del Sant Esperit, al damunt d’on antigament hi havia hagut el cementiri del Sant Esperit de Terrassa. Més tard, l’Ajuntament es va traslladar a un nou edifici, construït l’any 1836, al Raval, on actualment hi ha la seu del Centre Excursionista de Terrassa. Aquest edifici va ser la seu de l’Ajuntament fins al 1898, any en què l’Ajuntament permuta l’edifici propi pel que ocupava l’Institut Industrial.


Es va enderrocar l’edifici adquirit (Casa Galí) per construir l’actual edifici segons un projecte de l’any 1900 de l’arquitecte Lluís Muncunill, retocat i acabat el 1903 per l’arquitecte Antoni Pascual i Carretero. L’actual edifici es va inaugurar per la Festa Major de l’any 1903. Al cap d’uns anys s'hi van annexionar les dues cases contigües (una d’elles l'antic jutjat), i en els anys 1959-60 es va ampliar amb un edifici de dues plantes construït per la part del darrere de l'antic edifici (al pati).

Finalment, l’any 1988-89 es va fer la darrera ampliació amb l’adquisició de la fàbrica Càtex, a la plaça Didó, i es va construir un nou edifici per ubicar-hi tots els serveis i departaments municipals. Aquest edifici es va inaugurar el febrer de 1989.