Actualment, el terme de Terrassa, amb 74 km2, és un dels més grans de les comarques barcelonines, però durant el segle XIX era dels més petits de Catalunya.
L’origen de la divisió termenal, l’hem de cercar quan el castell de Terrassa dominava els entorns amb uns lÃmits que abraçaven bona part del Vallès Occidental. Amb el pas del temps i l’allunyament de la frontera sarraïna, altres castells, com el de Rubà o el de Castellar, aconseguiren una certa autonomia fins a arribar a la total independència termenal. Fins al segle XIX, el terme de Terrassa comprenia el terme actual, part dels termes de Sabadell, Sant Quirze del Vallès i Viladecavalls.
L’any 1562 aquest terme es subdividia a nivell municipal en la part corresponent a la vila de Terrassa i una altra que era la part forana, és a dir, la pagesia, això sÃ, ambdues administracions subjectes al mateix batlle i a la mateixa jurisdicció. Dintre aquest terme subsistia la independent quadra de VallparadÃs.
L’any 1800, amb la segregació del poble de Sant Pere, el terme de Terrassa va quedar reduït a la mÃnima expressió amb uns lÃmits que anaven des del carrer Transversal, al nord, fins a Santa Margarida, al sud, i des del torrent del Batlle al torrent de VallparadÃs.
Trenta anys després, l’any 1830, s’aconseguia l’agregació de la quadra de VallparadÃs i, l’any 1904, també l'agregació del poble de Sant Pere i gran part del seu terme fins a completar l’actual terme.