Arxiu Municipal - Ajuntament de Terrassa
El matà del diumenge de Festa Major té lloc l’acte de celebració de l'Eucaristia en honor dels patrons de la ciutat: Sant Pere, Sant Valentà i Sant Cristòfol. Aquest acte és, lògicament, el més antic i tradicional de la festa.
L’advocació terrassenca a aquests sants ve de temps llunyans.
A Terrassa, el patrocini d’aquest sant es deu a la parroquialitat de Sant Pere. La 
primera notÃcia documentada de l’advocació del sant en una de les esglésies de Sant Pere l'hem de cercar al segle X, quan s’anomenava Sant Pere d’Ègara. Es desconeix el patronÃmic en l’època visigòtica. Al segle XII ja trobem la denominació Sant Pere de Terrassa.
Quan l’any 1601 la nova església de la vila de Terrassa va aconseguir el traspàs absolut de la parroquialitat de Sant Pere, també adoptà l’advocació de sant Pere junt amb la del Sant Esperit. L’església de Sant Pere va restar com a església sufragà ria del Sant Esperit fins al 1851, en que va tornar a recuperar la parroquialitat, i és per això que ambdues parròquies continuaren amb el patrocini de sant Pere.
A l’església de la vila, l’any 1624, es va encarregar una imatge del sant que més tard va presidir el retaule barroc de Joan Monpeó. Després de la guerra civil, amb la restauració de l’altar major de l’església del Sant Esperit, es va tornar a instal·lar una nova imatge de sant Pere, semblant a l’anterior, a la part central de l'absis.
Des de l'any 1601 fins al 1851 l'església de Sant Pere va restar com a església sufragà ria del Sant Esperit, en què va tornar a recuperar la parroquialitat. Durant aquest temps les esglésies santperenques foren regides per un vicari perpetu, amb funcions de rector, dependent de parroquialitat de la vila. A principis del segle XVII, el vicari era Joan Arnella el qual procedà a una restauració de les deteriorades esglésies.
Durant els treballs de la instal·lació d’un retaule a l’altar major de l’església de Santa Maria, en retirar l’ara, es van trobar les relÃquies de sant Julià , sant Sever i, sobretot, les de sant ValentÃ. Per aquest motiu es van fer processons i festes en el seu honor i la parròquia terrassenca es va fer seva aquesta advocació, tot i que les relÃquies van tornar al seu lloc.
Anys més tard quan Sant Pere va recuperà la parroquialitat, també van fer patró de la parròquia a sant ValentÃ, i se li va dedicar un altar en el creuer nord de l’església de Sant Pere.
Dins el terme de Terrassa i des de l’època medieval trobem l’advocació del sant a l’ermita pre romà nica de Sant Cristòfol, situada al costat de la masia de Ca n’Anglada. Però la primera notÃcia documentada dins de la vila de Terrassa data del segle XVII: el dia 11 de maig de 1620 en un consell general de la vila, es fa referència a la petició del Gremi de Sabaters, el qual volia instituir una confraria sota el patrocini de sant Cristòfol i que una de les capelles de l’església del Sant Esperit fos dedicada a aquests sant.
Una altra referència és la de l’any 1627, quan el castlà del castell palau de Terrassa, Honorat de Muntanyans, fundà un benefici sota la invocació de sant Cristòfol. Quan la Universitat de la vila de Terrassa (Ajuntament) va comprar el castell palau, el benefici de sant Cristòfol passà a ésser propietat d’aquesta Universitat.
