Arxiu Municipal - Ajuntament de Terrassa
Amb la instal·lació de la Fira de Santa Llúcia pels voltants del dia 13 de desembre a la plaça Vella, comença el cicle nadalenc. En aquesta fira es poden trobar tots aquells elements que han d’acompanyar l'engalanament de les festes de Nadal; complements per al pessebre i per a l’arbre de Nadal.
La fira és organitzada per l’associació Amics de la Fira de Santa Llúcia. Paral·lelament a la Fira la ciutat comença la seva ambientació: el comerços engalanen els seus aparadors, s'instal·len els llums als carrers, i el pessebre del Raval i es produeix la moguda de la mainada amb el seu recorregut pels llocs més tradicionals a l’espera del començament de les vacances de Nadal.
Durant les festes nadalenques els terrassencs s’apleguen en diverses entitats per jugar al Quinto. Aquest és un joc d’atzar semblant a la loteria, però en la seva variant més tradicional i popular, que es jugava només a Terrassa, Sabadell i en alguna altra població, durant les festes de Nadal, tot i que, en l’època franquista, quan estava prohibit el joc en general, es feia els ulls grossos.
Aquest joc permet que les entitats organitzadores cobreixin part de les despeses de funcionament que tenen durant l’any.
És una festa familiar de tradició catalana en la qual es fa, a cops de bastonades, 
cagar el tió tot tipus de regals: joguines, caramels, torrons, neules, etc. A principi dels anys 80, la tradició surt al carrer i algunes associacions de veïns organitzen cagades del tió populars; la de Ca n’Aurell, que se celebra anualment a la plaça del Progrés, ha esdevingut la més tradicional.
Popular representació teatral de l’esdeveniment de l’Infant Jesús, amb el complement de la lluita entre l’à ngel i el dimoni i la part humana de la vida dels pastors. A Terrassa els diferents casals parroquials i grups de teatre amateur escenifiquen diverses versions dels pastorets. El Lluquet i Rovelló, Ganà pia i Cigronet i , en versió castellana, el Bato i Borrego.
Actualment es representen al Centre Social Catòlic, al Casal de Sant Pere i, últimament, al Centre Parroquial de la Santa Creu.
Popular pessebre, preparat per l'Ajuntament, que s'instal·la al Raval de Montserrat, davant l’edifici de l'Ajuntament, la temà tica del qual darrerament ha derivat cap a la conscienciació solidà ria.
Aquest patge reial propi de Terrassa va ser creat l’any 1951 i té tradicionalment la seva arribada el dia de Sant Esteve (26 de desembre). La seva veu es fa sentir per les ones del Rà dio Terrassa dirigida als nens i, durant les festes nadalenques, recull les cartes de la mainada dirigides als Reis d’Orient. És el personatge que encapçala i condueix la cavalcada de la vigÃlia de Reis.
El dia dels Sants Innocents (28 de desembre) se celebra a la plaça Vella la Festa de la Llufa, on el principal element són els ninots de paper (llufes) que els nens pengen als vianants, com una broma pròpia de la diada.
Una cavalcada dels Reis d’Orient acompanyats del seu seguici recorre els carrers del centre de la ciutat, i són rebuts per l’alcalde i el consistori a les portes de l’Ajuntament. Aquesta cavalcada és organitzada pel Centre Social Catòlic des de principi de segle.
Cada any, els Reis arriben a un districte diferent de la ciutat, on es fa una festa, i després es preparen a per la tradicional cavalcada. Altres barris de Terrassa organitzen cavalcades paral·leles pels carrers del seu barri.
