Arxiu Municipal

 

Carnestoltes

Grup de dones disfrassades. Autor: Rafel Casanova i Maresma
La festa del Carnestoltes té un origen de segles d'antiguitat i ha esdevingut patrimoni de la cultura popular. Durant l'edat mitjana ressorgí amb força principalment a Itàlia. La Inquisició amorti a Espanya la disbauxa, fins que a començament del segle XIX es revifà, principalment a Catalunya.


A Terrassa la seva celebració i les seves incidències han anat paral·leles al tarannà polític i econòmic de la vida ciutadana. És durant la segona meitat del segle passat i principi del XX que el Carnestoltes de Terrassa gaudí d’una gran anomenada. Una proliferació de colles encarregades de formar comparses, com Trons, Gitano, Paus i, més tard, El Casino de la Sabata, El Barret i la Barretina, donaren consistència al carnaval terrassenc.
Més entrat el segle, va decaure l’encant vuitcentista tot i que se celebraven rues i balls en les diferents societats. El franquisme va prohibir el carnaval que va quedar restringit a festes infantils, a algunes entitats amb festes semi clandestines i a l’àmbit privat.

Rua. Autor: Rafel Casanova i MaresmaAmb l’arribada de la democràcia, al final dels anys 70, es recuperen les festes i la disbauxa, això sí, tímidament i amb un desgavell en la participació, fins al seu redreçament en un programa que ja s’ha fet tradicional. La festa se centra en el dissabte, amb una gran rua i la corresponent desfilada de comparses, que surten de l’estació del Nord i arriben a l’Ajuntament, on es procedeix a llegir el pregó i a fer el concurs de les millors comparses, i finalitza, ja de nit, amb un gran ball de disfresses.
Els actes previs dels dies anteriors es distribueixen entre la festa infantil del dijous gras i les rues escolars del divendres. El diumenge la rua està dedicada als nens. El dilluns té lloc la vetlla del difunt Carnestoltes i tanca les festes l’enterrament el dimecres de cendra.

  • Cartell de Carnestoltes

1979 Busqueta
1980 -
1981 Àngel
1982 Gabriel Verderi
1983 Marc Molins/Foto Factoria
1984 Agustí Puig i Ferran Morgui
1985 Mercè Torras
1986 Mercè Torras/Pere Grau
1987 Jordi Lluch
1988 Ã’scar Intente
1989 Joan Soriano
1990 Josep M. Brocal
1991 (El Carnestoltes oficial es va suspendre per la Guerra del Golf)
1992 Maria Dalmau
1993 Carles Dosta
1994 Pere Anglada
1995 Xavi Marsal
1996 José Manuel d’Arcos
1997 Marc Corominas
2001 Jaume Ros
2002 C. Borobia i Caye
2003 Sebastià Brossa
2004 Carles Salvador
2005 Toni Rebollo
2006 Oscar Latre
2007 Toni Rebollo
2008 Jordi Ribera i Grau
2009 Liran Szeiman
2010 Albert Oriols Mombiola
2011 Xavier Gutierrez Pujades
2012 Xavi Suárez Rodríguez
2013 Lluís Prieto Rojas
2014 Albert Soriguera
2015 Marina Rastrero

  • Pregó del Carnestoltes

1980 Jordi Labòria
1981 Jaume Valls
1982 Vicenç Villatoro
1983 Jordi Llonch
1984 Jaume Cabré
1985 Jaume Valls
1986 Manuel Sarrau
1987 Ramon Bosch
1988 Miquel Mallafré
1989 Salvador Cardús (llegit per Miquel Górriz)
1990 Miquel Pujadó
1991 Jesús Viñas
1992 Joan Rovira
1993 Josep Castañé
1994 Montse Prat
1995 Vicenç Villatoro
1996 Kiku Mistu
1997 Floreal Soriguera
1998 Xavi Coral
1999 Lo Surull Emmanillat, el vigorós, virrei del vi dolç i del viagre
2001 Jordi Flores
2002 Rosa Boladeras
2003 Xavier Bertran (Sr. Cartanyà)
2004 Juanan Cuentacuentos
2005 Jauminho Bernetinho
2006 Maria Dolors Duocastella
2007 Marc Galí
2008 Juli Gómez
2009 Pepi Sabrià
2010 La Llanterna (Rafel Aróztegui)
2011 Sense pregoner (La Llanterna;dues noies al balcó)
2012 Julián Gijón (perruquer)
2014 Gito Montoya (músic i cantant de oGITo).

  • Nom del Carnestoltes

1978 Duc de Cosmolàndia
1979 Duc de Xirolàndia
1980 Gran Duc Esbojarrat
1981 El Rei de la Nàpia
1982 El Rei del Sarau
1983 Baró del Baliga-Balaga
1984 Molt Honorable Kan-Pet-Xano
1985 Il·lustre Txúrri Mangons Gran Visir
1986 Lavat-Iva
1987 Satan-Kagat per Molts Anys
1988 Guerrer Bernat del carall Trempat-Cavaller Destitolat
1989 Ezopo-Ya
1990 Gran Quefe Gran Lluf-OT
1991 L’Insubmís Desert d’Or
1992 Serduloide
1993 Espherminatorigranzigulhador
1994 Surtdelcesol
1995 Elviru Lai Kardat 18 Vegades
1996 Titarrasend-I-No-Vè el Geni-Tal
1997 El Gran Pit-Tata
1998 El Gran Sobacus Urga Cho-Cha_Cus
1999 Lo Surull Emmanillat, el vigorós, virrei del vi dolç i del viagre
2000 Nemxin Gran Kalmon Xakava
2001 Daghda
2002 Li-Palpa-Lallona
2003 Perla Fadafalo Alafiga
2004 L'Etizi PsicoDÀLIC
2005 Carminya, ontelamaria?
2006 Tutanrabon V
2007 Mamma Dam
2008 Fal·lusma Madus El Gran banyut
2009 Aqui-les doy polQ-ulo
2010 Consol Adorinsa Ciable
2011 Repubis Anus
2012 Melainca (Els Boixos de Sant Llorenç)
2013 Rei i reina: Carnívurus Sexè (Amics x sempre)
2014 Anita Bottle (Relaxing cup of cafe con sushi)

  • Comparses guanyadores del Carnestoltes
  • 1987 Sauron Penya Can Follón
    1988 La Paella Valenciana (La Llanterna)
    1989 Hare Krisna (Minyons de Terrassa)
    1990 Els ex de Berlín
    1991 (El Carnestoltes oficial es va suspendre per la Guerra del Golf)
    1992 Can Catxondeu (La Llanterna)
    1993 L’eixam, les Abelles, la Reina i els Vagarrons (La Llanterna)
    1994 Espigolets de Plom
    1995 La Cuca Loca de la Titoloca
    1996 Venècia, quina enveja (L’Espigolet)
    1998 Confraria Sant Tres de Déu
    2002 Foc al cos (Societat El Porronet)
    2003 Conyé varietés
    2004 Sexus in Infernus (Rives Triple Sex)
    2005 Luky Luke Express (Els Boixos de Sant Llorenç)
    2006 La Fem grossa
    2007
    2008 Rives Triple Sex
    2010 El Porronet
    2011 Els Boixos de Sant Llorenç
    2012 Recicleitor (Amics x sempre)
    2013 Planassencs +D19, amb "Avui toca corrida guay".
    2014 Romeria dels Sant Ovaris





    ARXIU MUNICIPAL DE TERRASSA

    Ajuntament de Terrassa
    Carrer Pantà, 20
    08221 Terrassa (Barcelona)
    Tel. 93 739 70 00
    ext: 4251, 4252, 4253

    Horari de consulta:
    de 9:00 a 14:00 de dilluns a divendres

    E-mail de consulta:
    [email protected]

    Blog de l'Arxiu:
    http://blogs.terrassa.cat/arxiu/

    Twitter de l'Arxiu:
    https://twitter.com/ArxiudeTerrassa