EL TEATRE PRINCIPAL RECUPERAT
El fons d'Ignasi Amat i Monset, tresorer.

El Teatre Principal com a entitat dedicada a la promoció i a la difusió de l’art de Talia ha viscut diferents etapes al llarg dels segles XIX, XX i XXI. Un primer Teatre Principal de mitjans segle XIX fou destruït per un incendi l’any 1847. Un segon Teatre Principal construït per iniciativa privada l’any 1857 es perllongà fins a 1909. Un tercer Teatre Principal, a la seu on actualment es localitza (carrer de Sant Pau), es construeix a partir de l’any 1910, obra d’Enric Catà i Francesc Guàrdia. El consistori municipal va recuperar per a la ciutat l’edifici i des de l’any 2007 s’està construint el quart Teatre Principal. La documentació que trobem en aquest fons pertany a la tercera etapa del Teatre, just en el moment en què una nova Junta Directiva s’encarrega de la seva gestió després de la Guerra Civil espanyola. L’activitat de les juntes directives posteriors a 1939 i fins a 1960 tenen un element comú, i és el paper de tresorer d’Ignasi Amat i Monset (1898-1980). El Teatre Principal, en les seves primeres tres etapes, va estar en mans privades.

El Teatre Principal és un dels teatres més importants de la història cultural de Terrassa. Tanmateix no es coneix el destí de la documentació que al llarg de la seva vida ha anat generant la seva gestió. La documentació d’aquest fons, permet conèixer l’activitat realitzada a redós d’aquest teatre entre 1939 i 1960. Fent un seguiment dels rebuts i la documentació econòmica conservada es pot reconstruir part de la xarxa d’activitats del Teatre Principal. També es pot fer un seguiment de les tasques de manteniment realitzades a l’edifici, així com les possibles modificacions realitzades a la seva estructura. La documentació relativa a la gestió de les llotges permet reconèixer la distribució de les mateixes i els seus llogaters. Els contractes d’ús permeten reconèixer algunes de les activitats per les quals se sol·licitava l’edifici del teatre, essent aquest edifici no només un espai per a les obres teatrals sinó utilitzat per a la realització d’actes ben diversos. El teatre, doncs, esdevingué un equipament cultural molt complet. A manca d’un fons específic del propi Teatre, la reconstrucció d’aquest a partir de la documentació dels que, en algun moment, van participar de la seva gestió, sembla la manera més clara per a recuperar-ne la seva memòria.

Arxiu Municipal de Terrassa
Setmana Internacional d'Arxius - 2010