El nom de Terrassa

El nom de Terrassa, segons l’historiador Salvador Cardús, prové de l’antic Terracium castellum, que literalment vol dir "castell de material de terra", i, per tant, es refereix als materials emprats en la construcció de la fortalesa anterior a l’actual torre del Palau. És a dir, que no fou construïda de pedra, sinó a base d’una terra argilosa (terrassa), probablement extreta del turó de l’Argila. És una hipòtesi, a la qual s’ha objectat, en estudis posteriors,  que l’expressió Terracium castellum és insòlita, no es troba als documents de Terrassa i prové d’un document escrit a França. Pràcticament, l’únic que es pot assegurar sobre l’origen del nom és que prové d’un nom llatí i que té relació amb terra.

L’evolució etimològica del nom de la ciutat des de Terracia, que és la forma llatina normal des del segle X, s’escriví en català Terraça i Terrassa. Al segle XVI s’imposà la forma Tarrassa, usada fins que Josep Soler i Palet, a la fi del segle XIX, impulsà la recuperació etimològica de la e: Terrassa. Recentment, s’ha demostrat que la forma etimològica més pura seria Terraça, però una tradició secular amb ss fa desaconsellable l’adopció de la  ç. Durant l’època franquista es va escriure  Tarrasa. Com a resultat d’una àmplia campanya ciutadana es va aconseguir que tornés el topònim autèntic a la nostra ciutat per un acord del Consell de Ministres de 23 de juliol de 1977, publicat al BOP de 23 de setembre del mateix any. La Generalitat de Catalunya, en la llista dels noms oficials dels municipis de Catalunya de 4 de febrer de 1983 (DOG 11-2-83), estableix també TERRASSA com a nom oficial de la ciutat.