Arxiu Municipal

 

Ponts singulars

Per salvar un terreny tan escabrós i retallat com és el del terme de Terrassa, foren necessaris els ponts. Però, curiosament la seva presència ha estat nul·la en les nostres contrades durant segles.

El primer viaducte es va construir en el segle XVI sobre el torrent de Vallparadís per unir el poble de Sant Pere i la vila de Terrassa. Haurien de passar tres segles per tal que els terrassencs es decidissin a salvaguardar-se del passos de la resta del torrents. Fou necessari alçar dos incipients ponts per facilitar el creixement de la vila cap l’altre costat de la riera del Palau. Igualment, se’n construeix un altre més avall per unir la carretera de Montcada amb la de Martorell, aparellada l'any 1884.

Uns anys abans, al 1856, amb la construcció de la línia del tren del Nord, va ser necessari erigir quatre ponts en el seu pas pel terme de Terrassa, però, curiosament, en els dos torrents de més fondària, els de Vallparadís i Monner, els arquitectes van resoldre el seu pas amb terraplens.

L'any 1898 s'alçà el pont del Passeig, que donava pas a la carretera de Castellar i sortida al creixement de la ciutat cap a l'altra riba del torrent de Vallparadís.

Ja dins del segle XX, la construcció de ponts va aparellada amb el creixement de la ciutat. Actualment hi ha més de 30 ponts dins del casc urbà.

Els ponts també han fet història. Les dificultats que va comportar el bastiment del pont de Sant Pere i les picabaralles entre santperencs i vilatans de Terrassa per la seva construcció marcaren un episodi d'enfrontada rivalitat pels litigis parroquials. Durant la Guerra Civil, els ponts foren també notícia ja que els republicans, en la seva retirada, procediren a la destrucció dels ponts de les carreteres d'Olesa i Rellinars

A Terrassa hi ha dos ponts catalogats com a construccions historicoartístiques: el de Sant Pere i el del Passeig.

  • PONT DE SANT PERE

A Terrassa, fent camí vers l’antic poble de Sant Pere i amb el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere com a rerefons, s’alça un rústic i humil pont bastit per salvar el pas per damunt de la fondalada del torrent de Vallparadís, allunyat dels antic itineraris dels camins reials i, per tant, sense cap valor estratègic en la ruta del comerç i del camp militar.

La seva construcció, en el segle XVII, va ser el fruit de la rivalitats entre dues comunitats antagòniques: la dels vilatans i la pagesia del terme de Terrassa, que durant 500 anys configuraren una història d’amor, odis i polèmiques. Durant tres segles el pont suportà tot un seguit de xacres producte de la seva precària construcció i, fins i tot, patí un esfondrament en un els seus arcs.

A principis del segle XX amb la pèrdua del seu valedor, el poble de Sant Pere, ara agregat a Terrassa, el pont suportarà, durant cinquanta anys, un intens tropell amb un seguit de predestinacions sobre el seu probable enderrocament. La seva emparança sorgirà, cap els anys setanta, del despertar de la sensibilitat del terrassecns cap el seu patrimoni històric artístic que féu possible, anys després, incloure el pont de Sant Pere com a element integrant del projecte del parc urbà de Vallparadís.

Característiques: La seva alçada màxima és de 19’3 metres i la llargada de 57 m Fa una amplada de 3’5 metres.

Consta de tres arcs de diferents amplades, el central, de mig punt, més ample, i els laterals en arc apuntat, Els seus murs, pilastres i arcs estan aparellats amb una carcassa exterior de paredat de diverses qualitats, fins i tot hi ha alguns elements de pedra arenosa que han rebut les embranzides climatològiques. La seva carcassa, de gruix variable, esta farcida de grava i terra. El pilar de ponent té un arc de descàrrega amb fabrica de totxo, producte, segurament, de l'arranjament que es va fer al segle XVIII quan es va esfondrar l'esmentat arc.

El pont de Sant Pere


El seu estat de conservació, segons el Catàleg d’edificis historicoartístics, es bo, tot i que l’any 1960 l’arquitecte municipal el va declarar en ruïna incipient i, abans l’any 1845, el comissari de Protecció i Seguretat del partit de Terrassa, Sr. Antonio Roperto va diagnosticar l'imminent perill de desplomament, principalment pel pas de carruatges.
 
La seva construcció, en el seu principi, fou assignada al mestre de cases Pere Pomers però més tard fou el també mestre de cases Ramon Suris qui portà l’obra endavant.

  • PONT DEL PASSEIG

Arran de portar-se a terme el projecte de continuació de la carretera de Terrassa a Sentmenat, els seus promotors basquejaren el pas, per salvar el torrent de Vallparadís, pel pont de Sant Pere, únic viaducte existent que salvava l’esmentada via d’aigua. Però van haver de desistir de la seva utilitat perquè semblava que estava en estat ruïnós.

Els regidors Josep Mauri i Pere Bosch, entre d'altres, fan servir d'excusa l’estat ruïnós del pont de Sant Pere per proposar la desviació de la projectada trajectòria de la nova carretera que es volia construir entre Terrassa i Sentmenat. Si més no, la realitat d’aquesta maniobra eren qüestions polítiques i d’especulació. Es volia provocar la defecció del poble de Sant Pere de les rutes generals i, per altre banda, hi entraven interessos econòmics; des de l’any 1830 les terres de la Quadra de Vallparadís havien estat agregades al terme de Terrassa i la família Maurí era propietària del castell i de les terres des del torrent de Vallparadís al torrent de les Ànimes situat davant de l’actual Escola Industrial, és per això que es proposà el pas de la nova carretera per les seves terres, entre altres, salvant el torrent amb la construcció de un nou pont enfront del Passeig com a alternativa al de Sant Pere.

La Diputació Provincial aprovava l’any 1891 el bastiment del nou pont. Però no és fins el 1895 que s’iniciaren els treballs de construcció, sota la direcció de l’arquitecte Jacint Munbrú, i s'inaugurava el dia 10 de novembre 1896.

Característiques: El pont, de 112 metres de llarg per 16’30 m s’alçària, té sis arcs i està sostingut per pilastres troncopiramidals de carreus amb cantells de pedra de fil. Remarcada llinda d'imposta en la part superior de les pilastres. L’intradós dels arcs és de totxo i els carcanyols de paredat comú, tot emmarcat en pedra de fil.
El pont ha sofert dues ampliacions del seu vial; la primera l’any 1960 i, l’última, l’any 1990.

El pont del Passeig




ARXIU MUNICIPAL DE TERRASSA

Ajuntament de Terrassa
Carrer Pantà, 20
08221 Terrassa (Barcelona)
Tel. 93 739 70 00
ext: 4251, 4252, 4253

Horari de consulta:
de 9:00 a 14:00 de dilluns a divendres

E-mail de consulta:
arxiu.municipal@terrassa.cat

Blog de l'Arxiu:
http://blogs.terrassa.cat/arxiu/

Twitter de l'Arxiu:
https://twitter.com/ArxiudeTerrassa