Amb la presència del capità general de Catalunya, Josep Moscardó, del governador civil, Antonio Correa i el bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, s’inaugura, el dia 24 de gener de 1944, el Monumento los Caidos, durant el cinquè aniversari del Dia de la Liberación. Era un conjunt amb una forta càrrega ideològica que commemorava els caiguts del bàndol franquista durant la Guerra Civil.

Amb la mort de Franco i degut als actes vandàlics a que era sotmès el monument, l’any 1991, aprofitant la construcció del pàrquing soterrat, el monument fou desmuntat i arraconat en un racó del Cementiri Municipal. Allà nostàlgics al regim franquista posaren en dempeus els dos soldats, acompanyats d’un escut de Terrassa i un d’Espanya i dos peveters.

Era un monument dels més excepcionals dels que es van construir arreu de Catalunya realitzat  per Frederic Vinyals i Jaume Bazín. Tenia una altura de 15 m. i construït amb pedra de Montjuïc. Destacaven  la figures de dos soldats: un de la Guerra Civil i l’altre, un guerrer medieval de la reconquesta. Al mig, una figura femenina, que feia la salutació tradicional feixista. Al sòcol hi havia la inscripció següent «Caídos por Dios y por España: ¡Presentes!»

El nou grup escultòric situat ara al Cementiri Municipal  l’Ajuntament col·locà una placa que diu «La ciutat de Terrassa en memòria de les víctimes de la guerra», en referència a totes les guerres.

• JOAQUIM VANCELLS

Monòlit dedicat a Joaquim Vancells Emplaçament: jardins posteriors del recinte del Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere. «A la memoria del insigne pintor J. Vancells y Vieta entusiasta iniciador de la obra restauradora de la iglesia».

Joaquim Vancells i Vieta (Barcelona, 1986-1942). Pintor paisatgista. Passà la seva infantesa a Terrassa, on cursà estudis artístics. Prengué com a referència de molts dels seus paisatges l’entorn de Terrassa: Sant Llorenç dels Munt, la Mata, la Barata. El seu retrat figura des de l’any 1962 a la Galeria de Terrassencs Il·lustres. El mateix any 1962 va ser nomenat Fill Adoptiu de Terrassa, a títol pòstum.

• VÍCTIMES GUERRA CIVIL

Al començament dels estralls de la Guerra Civil diversos prohoms i industrials terrassencs varen ser detinguts a Matadepera i conduïts a un lloc de la carretera de Talamanca on varen ser assassinats. Després de la guerra es va bastir un monument a la seva memòria en aquell mateix indret.

Monument funerari cubicorectangular. Al centre de la part frontal la presideix un rectangle de bronze amb una creu . Als costats hi ha inscripcions en baix relleu amb el nom de les víctimes. Ara funerària. Carretera de Talamanca al terme de Mura. A la part superior: «24 de julio 1936». A l'esquerra: «Fran^co. de Padua Badia Tobella, Joaquim Barata Rocafort, José M. Durán Torres, Agustín Prat Marcet». A la dreta: «Fran^co. Salvans Armengol, Juan Salvans Piera, Cayetano Valles Pujals, Manuel Vallhonrat Comerma». A la part inferior: «Víctimas del marxismo».

Emplaçament: passeig del Comte d’Egara
Autor: Frederic Marés

El monument és un bloc prismàtic de pedra calcària de tres metres de llarg per dos d’alçada. A la part frontal hi ha un medalló de bronze amb la imatge d’Alfons Sala i la inscripció Tarrasa al insigne patricio Don Alfonso Sala, Conde de Egara. Corona el monument una figura escultòrica femenina amb elements al·legòrics a la ciutat, i en els frontals laterals hi ha reproduïts dos relleus. Al principi, en lloc d’aquests relleus hi havia dues estàtues, la lectora i la filadora, que més tard varen ésser traslladades al parc de Sant Jordi.

El 7 de juny de 1947 es posava la primera pedra del monument a la plaça Vella i, al mateix temps, s’urbanitzava de nou la plaça. No fou fins al 30 d’abril de 1950 que es va inaugurar el monument. El juny de 1990 es va traslladar al passeig Comte d’Egara per donar pas a la reconversió de la plaça Vella i a la construcció del pàrquing subterrani.
El monument està dedicat al patrici terrassenc Alfons Sala i Argemí (1843-1945), que rebé, de mans del rei Alfons XIII, el títol de comte d’Egara. Industrial i polític, en aquesta última faceta fundà la Unión Monàrquica Nacional. Fou diputat a Corts i l’últim president de la Mancomunitat de Catalunya. El rei el va nomenar senador vitalici del Regne. El seu retrat figura a la Galeria de Terrassencs Il.lustres des del 1946.

• REPÒS

Emplaçament: Cementiri Municipal
Autor: Ferran Bach-Esteve

Escultura que representa una jove figura femenina en actitud reflexiva i de descans, que va rebre la primera medalla en el XXVI Salón de Otoño de Madrid. El seu primer emplaçament fou la plaça d’Anselm Clavé, i després va ser traslladada al parc de Sant Jordi. L'any 1994 va ser traslladada a la plaça de Maragall amb motiu de la seva remodelació, però al cap de pocs mesos i a causa d'unes bretolades, va ser retirada i traslladada definitivament al cementiri Municipal.

• MOSSÈN CINTO VERDAGUER

Emplaçament: plaça de Mn. Jacint Verdaguer
Autors: Alumnes de l’ Escola d’Arts i Oficis de Terrassa, dirigits per l’escultor Ferran Bach-Esteve

El monument té un cos central de pedra de Montjuïc amb un medalló al bell mig amb el bust del poeta. Al principi, sota el medalló hi havia una font que vessava la seva aigua a un petit estany. Aquest dos últims elements foren, més tard, suprimits i en el lloc de la font es va col·locar una placa de marbre amb l’escut de la ciutat. El monument fou inaugurat el 30 de juny de 1956.

Emplaçament: Parc de Sant Jordi


El dia 4 de juliol de 1959 s’inaugurava el primer parc urbà terrassenc amb el nom de Sant Jordi, tot i que ja havia estat utilitzat com a parc públic durant la Guerra Civil.
Amb la reconversió dels jardins com a zona d’esplai, els terrassencs pogueren gaudir de les seves instal.lacions, com la Masia Freixa i altres elements complementaris dels antics jardins de la família Freixa. Un dels elements decoratius dels jardins és l’estàtua d’una reproducció del Sant Jordi de Donatello, que fou portada a Terrassa des d’ Itàlia a començaments de segle. L’escultura, que dóna nom al parc, presideix l’era o plaça posterior de la Masia Freixa.

Emplaçament: plaça del Rector Homs
Autor: Ferran Bach-Esteve

A principis dels anys 60 es va portar a terme la urbanització de la zona de l’antic poble de Sant Pere, l’empedrament del carrer Major i de la plaça del Rector Homs, amb una prèvia intervenció arqueològica al llarg de tota la zona.
La remodelació de la plaça davant l’església la coronava, en la seva part nord, un petit jardí amb els seus corresponents bancs. En aquest indret es va col.locar un monòlit de pedra calcària dedicat al rector Homs, que es va inaugurar el 30 de juny de 1962.

Mossèn Josep Homs i Ginesta (1877-1936) va exercir el seu rectorat de la parròquia de Sant Pere durant 20 anys. Durant aquest període l’arquitecte Puig i Cadafalch va dur a terme les més importants excavacions arqueològiques del recinte de les esglésies, fins ara. El rector Homs fou mort al començament de la Guerra Civil.

• DR. FLEMING

Emplaçament: plaça del Dr. Robert
Autor: Ferran Bach-Esteve

El primer dia de juliol de l’any 1961, dins dels actes de la Festa Major, s’inaugurava el monument en memòria del Dr. Fleming, instal.lat a la plaça del Dr. Robert, al jardí lateral davant de l’edifici de la Mútua de Terrassa. El seu bastiment va ésser possible per la subscripció popular encapçalada per l’Ajuntament i la Mútua de Terrassa.
L’escultura representa la imatge sencera del Dr. Alexander Fleming (1881-1955), descobridor dels antibiòtics i premi Nobel de Medicina 1945.

Arran de la construcció del pàrquing del Passeig i de la remodelació de la plaça del Doctor Robert, s’ubica l’escultura en un nou espai prop d’on havia estat fins aquell moment. Novament va veure’s traslladada de lloc, ara provisional, esperant la seva definitiva ubicació, a causa de l’enderroc i la construcció del nou edifici de la Mútua.

Emplaçament: Coll d’Eres. Parc natural de Sant Llorenç del Munt (fora del terme de Terrassa)

L’any 1961 amb motiu del cinquantenari de la mort del poeta Joan Maragall el dia 19 de maig, se celebrà a coll d’Eres un acte en record del primer Aplec de Sant Llorenç, que tingué lloc l’any 1904; en el qual fou present el poeta. En aquest acte es va descobrir un monòlit erigit en record del pas de Maragall per Sant Llorenç.
Al davant de la pedra es pot observar l’esgrafiat Terrassa a Joan Maragall i un dístic del poeta : Jo no sé lo que teniu/que us estimo tant muntanyes. La iniciativa de fer el monument partí de Joan Morral.

• VÍCTIMES DE LES RIERADES

Emplaçament: cementiri de Terrassa
Autor: Ferran Bach-Esteve

El dia 1 de novembre de 1962 s’inaugurava un mausoleu sobre la tomba on hi ha enterrats gran nombre de víctimes de les catastròfiques rierades del mes de setembre. L’element principal del monument funerari és una sensible i delicada imatge d’alabastre de la Verge Maria, que l’autor va donar com a gest d’adhesió a l’homenatge ciutadà a les víctimes de les rierades.
El 25 de setembre de 1962 Terrassa va patir una de les pitjors catàstrofes que ha sofert la ciutat. Van caure entre 223 i 240 litres, que van ocasionar 317 morts i 150 ferits, i més de 1.000 persones es quedaren sense llar, amb l’afegitó d’un gran nombre d’estralls en comerços i fàbriques.

• MÀQUINA DEL TREN

Emplaçament: placeta de la cruïlla de la rambla d’Ègara amb el carrer de Galileu

Màquina de vapor construïda per Marcinillé Coullet, de Bèlgica, amb sortida de fàbrica el 25 de febrer de 1886 amb el núm. 020-0234. Les seves característiques són: 6,422 m. de llarg, 19.350 kg de pes, capacitat d’aigua 2,200 metres cúbics, capacitat de carbó 500 Kg, potència 288, esforç de tracció 2,891 Kgs i un recorregut de 2.296.817 km.
El monument va ser inaugurat el 22 de juny de 1968 i va ser adquirit per subscripció popular patrocinat per l’Ajuntament de Terrassa i Tarrasa Información per tal de retre un homenatge simbòlic al que va representar per a Terrassa el pas de la línia del tren pel seu terme.

• EL DRAC

Emplaçament: plaça de Catalunya
Autor: Àngel Màdico

Amb la inauguració de la plaça de Catalunya, el dia 23 d’abril de 1984, es va descobrir l’escultura Drac Màgic, que presidia l’espai dalt d’un turonet d’herba de 2,28 metres d’altura envoltat d’un petit estany circular.
Aquest singular element té unes dimensions de 7 metres de llargada per 2,50 d’amplada en la part més dilatada de la cua del drac. Té un pes de 160 kg i és d’acer inoxidable. La seva peculiaritat, al principi, era que es movia impulsada pel vent i, aprofitant l’energia eòlica, emetia un so propi i també movia un molinet acoblat que encenia els llums dels ulls, a més d’accionar uns petits sortidors d’aigua polvoritzada que permetien descompensar la llum solar per veure reflectides les irradiacions sobre la superfície metàl·lica de l’acer.

Totes aquestes peculiaritats es varen veure minvades al llarg del temps a causa
de les constants malifetes, principalment de l’atemptat de l’any 1987. Finalment, després d’ésser restaurada, es va tornar a instal.lar sobre un tub de quatre metres d’alçada per preservar-la de les bretolades.

• DINOSAURE

Emplaçament: A la rotonda de la Nacional 150 (carretera de Montcada)
Autor: Roc Alabern

Per la Festa major de l’any 1986 es van fer diversos decorats arreu de la ciutat. Un d’ells va ser l’anomena’t «environament» obra de l’artista Roc Alabern. Es tractava d’una gran escultura que representava un dinosaure feta en velles carrosseries de cotxes tretes d’un desguàs. L’escultura va estar exposada a la plaça Clavé, davant l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat. Acabades les festes una empresa de fabricació de catifes per automòbil, Autotex, ubicada a Viladecavalls la va adquirir per decorar el recinte industrial. Amb el tancament de l’empresa l’Ajuntament, per iniciativa de la galerista Carme Casamada, aconseguí la cessió de l’escultura per la ciutat. Aquesta es va situar en un lloc visible però de difícil accés pels vianants, en precaució de la seguretat d’aquest i la possibilitat de convertir-se en lloc d’esbarjo de la canalla. Finalment el nom donat a l’escultura ha estat la veu popular de nomenar-lo «dinosaure».