Arxiu Municipal

 

Escultures i monuments urbans (I)

  • JOVER I ALAGORDA

Emplaçament: plaça de Joan Miró, prop de la Llar d’Avis Terrassa - Centre, on hi havia el cementiri vell
Autor: Melcior Vinyals
El monument a Jover i Alagorda. Autor: Aitor FernĂĄndez
El monument Ă©s un monĂČlit de gres de forma troncopiramidal, assentat sobre una base tambĂ© de pedra, de planta de creu grega de perfils arrodonits.
El pilar estĂ  dedicat a Jaume Jover, primer tinent d’alcalde, i el seu company de treball ValentĂ­ Alagorda, herois terrassencs morts en la defensa de la ciutat davant un escamot de carlins capitanejats pel general Joan Castell que, procedents de l’estaciĂł del Nord, arribaren a ocupar l’Ajuntament i que varen Ă©sser rebutjats posteriorment.
Per commemorar els fets, cada any, fins ben entrat el segle XX, es feia una processĂł cĂ­vica pels carrers de Terrassa que acabava al cementiri, on s’oferien dues corones de flors sobre les seves tombes. L’any 1882 es creĂ  una comissiĂł encarregada de fer un monument dedicat als herois, perĂČ no fou fins al 1903 que es col·locĂ  la primera pedra, tot i que encara haurien de passar alguns anys perquĂš es portĂ©s a terme. L’any 1910, l’Ajuntament iniciĂ  una subscripciĂł popular de 500 pessetes, i va crear una comissiĂł de regidors que definitivament bastĂ­s el mausoleu.

El monument s’havia d’inaugurar el 22 de juliol de 1911, perĂČ una vaga de paletes ho va impedir. Finalment, s’inaugurava el dia 21 de juliol de 1912, precedit per la tradicional processĂł cĂ­vica i altres festeigs.


  • BARTOMEU AMATMonument a Bartomeu Amat. Autor: Frank GĂłmez

Emplaçament: jardins de l’Escola Industrial
Autor: Josep Llimona


Per la Festa Major de l’any 1913, el dia 6 de juliol, es va inaugurar el monument dedicat a Bartomeu Amat (1870-1909), enginyer que va destacar en la investigació dins del camp tùxtil i que va ser director de l’Escola Industrial.
El monument Ă©s una columna coronada amb un bust de l’homenatjat. La base de la columna estĂ  subjectada a un banc de pedra. Un petit jardinet engalana l’espai situat dins el recinte de l’Escola Industrial davant la seva porta principal.




  • MONUMENT ALS CAIGUTS

Emplaçament: Plaça del Doctor Robert (dita en Úpoca franquista plaza de los Caídos.
Autor: Frederic Vinyals i Jaume BazĂ­n

Amb la presĂšncia del capitĂ  general de Catalunya, Josep MoscardĂł, del governador civil, Antonio Correa i el bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, s’inaugura, el dia 24 de gener de 1944, el Monumento los Caidos, durant el cinquĂš aniversari del Dia de la LiberaciĂłn. Era un conjunt amb una forta cĂ rrega ideolĂČgica que commemorava els caiguts del bĂ ndol franquista durant la Guerra Civil.

Amb la mort de Franco i degut als actes vandàlics a que era sotmùs el monument, l’any 1991, aprofitant la construcció del pàrquing soterrat, el monument fou desmuntat i arraconat en un racó del Cementiri Municipal. Allà nostàlgics al regim franquista posaren en dempeus els dos soldats, acompanyats d’un escut de Terrassa i un d’Espanya i dos peveters.

 

Era un monument dels mĂ©s excepcionals dels que es van construir arreu de Catalunya realitzat  per Frederic Vinyals i Jaume BazĂ­n. Tenia una altura de 15 m. i construĂŻt amb pedra de MontjuĂŻc. Destacaven  la figures de dos soldats: un de la Guerra Civil i l’altre, un guerrer medieval de la reconquesta. Al mig, una figura femenina, que feia la salutaciĂł tradicional feixista. Al sĂČcol hi havia la inscripciĂł segĂŒent «CaĂ­dos por Dios y por España: ÂĄPresentes!»

El nou grup escultĂČric situat ara al Cementiri Municipal  l’Ajuntament col·locĂ  una placa que diu «La ciutat de Terrassa en memĂČria de les vĂ­ctimes de la guerra», en referĂšncia a totes les guerres.


  • JOAQUIM VANCELLS

MonĂČlit dedicat a Joaquim Vancells Emplaçament: jardins posteriors del recinte del Conjunt Monumental de les EsglĂ©sies de Sant Pere. «A la memoria del insigne pintor J. Vancells y Vieta entusiasta iniciador de la obra restauradora de la iglesia».

Joaquim Vancells i Vieta (Barcelona, 1986-1942). Pintor paisatgista. PassĂ  la seva infantesa a Terrassa, on cursĂ  estudis artĂ­stics. PrenguĂ© com a referĂšncia de molts dels seus paisatges l’entorn de Terrassa: Sant Llorenç dels Munt, la Mata, la Barata. El seu retrat figura des de l’any 1962 a la Galeria de Terrassencs Il·lustres. El mateix any 1962 va ser nomenat Fill Adoptiu de Terrassa, a tĂ­tol pĂČstum.


  • VÍCTIMES GUERRA CIVIL

Al començament dels estralls de la Guerra Civil diversos prohoms i industrials terrassencs varen ser detinguts a Matadepera i conduĂŻts a un lloc de la carretera de Talamanca on varen ser assassinats. DesprĂ©s de la guerra es va bastir un monument a la seva memĂČria en aquell mateix indret.

Monument funerari cubicorectangular. Al centre de la part frontal la presideix un rectangle de bronze amb una creu . Als costats hi ha inscripcions en baix relleu amb el nom de les víctimes. Ara funerària. Carretera de Talamanca al terme de Mura. A la part superior: «24 de julio 1936». A l'esquerra: «Franco. de Padua Badia Tobella, Joaquim Barata Rocafort, José M. Durån Torres, Agustín Prat Marcet». A la dreta: «Franco. Salvans Armengol, Juan Salvans Piera, Cayetano Valles Pujals, Manuel Vallhonrat Comerma». A la part inferior: «Víctimas del marxismo».



  • ALFONS SALA

Emplaçament: passeig del Comte d’Egara
Autor: Frederic Marés

El monument Ă©s un bloc prismĂ tic de pedra calcĂ ria de tres metres de llarg per dos d’alçada. A la part frontal hi ha un medallĂł de bronze amb la imatge d’Alfons Sala i la inscripciĂł Tarrasa al insigne patricio Don Alfonso Sala, Conde de Egara. Corona el monument una figura escultĂČrica femenina amb elements al·legĂČrics a la ciutat, i en els frontals laterals hi ha reproduĂŻts dos relleus. Al principi, en lloc d’aquests relleus hi havia dues estĂ tues, la lectora i la filadora, que mĂ©s tard varen Ă©sser traslladades al parc de Sant Jordi.

El 7 de juny de 1947 es posava la primera pedra del monument a la plaça Vella i, al mateix temps, s’urbanitzava de nou la plaça. No fou fins al 30 d’abril de 1950 que es va inaugurar el monument. El juny de 1990 es va traslladar al passeig Comte d’Egara per donar pas a la reconversió de la plaça Vella i a la construcció del pàrquing subterrani.
El monument estĂ  dedicat al patrici terrassenc Alfons Sala i ArgemĂ­ (1843-1945), que rebĂ©, de mans del rei Alfons XIII, el tĂ­tol de comte d’Egara. Industrial i polĂ­tic, en aquesta Ășltima faceta fundĂ  la UniĂłn MonĂ rquica Nacional. Fou diputat a Corts i l’Ășltim president de la Mancomunitat de Catalunya. El rei el va nomenar senador vitalici del Regne. El seu retrat figura a la Galeria de Terrassencs Il.lustres des del 1946.


  • REPÒSEscultura anomenada RepĂČs. Autor: Genair Indurain

Emplaçament: Cementiri Municipal
Autor: Ferran Bach-Esteve

Escultura que representa una jove figura femenina en actitud reflexiva i de descans, que va rebre la primera medalla en el XXVI SalĂłn de Otoño de Madrid. El seu primer emplaçament fou la plaça d’Anselm ClavĂ©, i desprĂ©s va ser traslladada al parc de Sant Jordi. L'any 1994 va ser traslladada a la plaça de Maragall amb motiu de la seva remodelaciĂł, perĂČ al cap de pocs mesos i a causa d'unes bretolades, va ser retirada i traslladada definitivament al cementiri Municipal.


  • MOSSÈN CINTO VERDAGUERMonument a mossĂšn Cinto Verdaguer. Autor: Bernat ArmenguĂ©

Emplaçament: plaça de Mn. Jacint Verdaguer
Autors: Alumnes de l’ Escola d’Arts i Oficis de Terrassa, dirigits per l’escultor Ferran Bach-Esteve

El monument tĂ© un cos central de pedra de MontjuĂŻc amb un medallĂł al bell mig amb el bust del poeta. Al principi, sota el medallĂł hi havia una font que vessava la seva aigua a un petit estany. Aquest dos Ășltims elements foren, mĂ©s tard, suprimits i en el lloc de la font es va col·locar una placa de marbre amb l’escut de la ciutat. El monument fou inaugurat el 30 de juny de 1956.






  • SANT JORDI DE DONATELLOEscultura de Sant Jordi. Autor: Rosi Romero

Emplaçament: Parc de Sant Jordi


El dia 4 de juliol de 1959 s’inaugurava el primer parc urbĂ  terrassenc amb el nom de Sant Jordi, tot i que ja havia estat utilitzat com a parc pĂșblic durant la Guerra Civil.
Amb la reconversiĂł dels jardins com a zona d’esplai, els terrassencs pogueren gaudir de les seves instal.lacions, com la Masia Freixa i altres elements complementaris dels antics jardins de la famĂ­lia Freixa. Un dels elements decoratius dels jardins Ă©s l’estĂ tua d’una reproducciĂł del Sant Jordi de Donatello, que fou portada a Terrassa des d’ ItĂ lia a començaments de segle. L’escultura, que dĂłna nom al parc, presideix l’era o plaça posterior de la Masia Freixa.




  • MOSSÈN HOMSMonĂČlit dedicat a MossĂšn Homs. Autor: Bernat ArmenguĂ©

Emplaçament: plaça del Rector Homs
Autor: Ferran Bach-Esteve

A principis dels anys 60 es va portar a terme la urbanitzaciĂł de la zona de l’antic poble de Sant Pere, l’empedrament del carrer Major i de la plaça del Rector Homs, amb una prĂšvia intervenciĂł arqueolĂČgica al llarg de tota la zona.
La remodelaciĂł de la plaça davant l’esglĂ©sia la coronava, en la seva part nord, un petit jardĂ­ amb els seus corresponents bancs. En aquest indret es va col.locar un monĂČlit de pedra calcĂ ria dedicat al rector Homs, que es va inaugurar el 30 de juny de 1962.

MossĂšn Josep Homs i Ginesta (1877-1936) va exercir el seu rectorat de la parrĂČquia de Sant Pere durant 20 anys. Durant aquest perĂ­ode l’arquitecte Puig i Cadafalch va dur a terme les mĂ©s importants excavacions arqueolĂČgiques del recinte de les esglĂ©sies, fins ara. El rector Homs fou mort al començament de la Guerra Civil.


  • DR. FLEMING

Emplaçament: plaça del Dr. Robert
Autor: Ferran Bach-Esteve

El primer dia de juliol de l’any 1961, dins dels actes de la Festa Major,Escultura del Dr Robert. Autor: Pablo DĂ­az i Cabrera s’inaugurava el monument en memĂČria del Dr. Fleming, instal.lat a la plaça del Dr. Robert, al jardĂ­ lateral davant de l’edifici de la MĂștua de Terrassa. El seu bastiment va Ă©sser possible per la subscripciĂł popular encapçalada per l’Ajuntament i la MĂștua de Terrassa.
L’escultura representa la imatge sencera del Dr. Alexander Fleming (1881-1955), descobridor dels antibiĂČtics i premi Nobel de Medicina 1945.

Arran de la construcciĂł del pĂ rquing del Passeig i de la remodelaciĂł de la plaça del Doctor Robert, s’ubica l’escultura en un nou espai prop d’on havia estat fins aquell moment. Novament va veure’s traslladada de lloc, ara provisional, esperant la seva definitiva ubicaciĂł, a causa de l’enderroc i la construcciĂł del nou edifici de la MĂștua.

  • JOAN MARAGALL

Emplaçament: Coll d’Eres. Parc natural de Sant Llorenç del Munt (fora del terme de Terrassa)

L’any 1961 amb motiu del cinquantenari de la mort del poeta Joan Maragall el dia 19 de maig, se celebrĂ  a coll d’Eres un acte en record del primer Aplec de Sant Llorenç, que tinguĂ© lloc l’any 1904; en el qual fou present el poeta. En aquest acte es va descobrir un monĂČlit erigit en record del pas de Maragall per Sant Llorenç.
Al davant de la pedra es pot observar l’esgrafiat Terrassa a Joan Maragall i un dĂ­stic del poeta : Jo no sĂ© lo que teniu/que us estimo tant muntanyes. La iniciativa de fer el monument partĂ­ de Joan Morral.


  • VÍCTIMES DE LES RIERADES

Emplaçament: cementiri de Terrassa
Autor: Ferran Bach-Esteve
Monument a les vĂ­ctimes de les rierades. Autor: Foto Mateo
El dia 1 de novembre de 1962 s’inaugurava un mausoleu sobre la tomba on hi ha enterrats gran nombre de vĂ­ctimes de les catastrĂČfiques rierades del mes de setembre. L’element principal del monument funerari Ă©s una sensible i delicada imatge d’alabastre de la Verge Maria, que l’autor va donar com a gest d’adhesiĂł a l’homenatge ciutadĂ  a les vĂ­ctimes de les rierades.
El 25 de setembre de 1962 Terrassa va patir una de les pitjors catĂ strofes que ha sofert la ciutat. Van caure entre 223 i 240 litres, que van ocasionar 317 morts i 150 ferits, i mĂ©s de 1.000 persones es quedaren sense llar, amb l’afegitĂł d’un gran nombre d’estralls en comerços i fĂ briques.


  • MÀQUINA DEL TREN

Emplaçament: placeta de la cruïlla de la rambla d’Ègara amb el carrer de Galileu
MĂ quina del tren. Autor: Rosi Romero
MĂ quina de vapor construĂŻda per MarcinillĂ© Coullet, de BĂšlgica, amb sortida de fĂ brica el 25 de febrer de 1886 amb el nĂșm. 020-0234. Les seves caracterĂ­stiques sĂłn: 6,422 m. de llarg, 19.350 kg de pes, capacitat d’aigua 2,200 metres cĂșbics, capacitat de carbĂł 500 Kg, potĂšncia 288, esforç de tracciĂł 2,891 Kgs i un recorregut de 2.296.817 km.
El monument va ser inaugurat el 22 de juny de 1968 i va ser adquirit per subscripciĂł popular patrocinat per l’Ajuntament de Terrassa i Tarrasa InformaciĂłn per tal de retre un homenatge simbĂČlic al que va representar per a Terrassa el pas de la lĂ­nia del tren pel seu terme.


  • EL DRAC

Emplaçament: plaça de Catalunya
Autor: Àngel Màdico

Amb la inauguració de la plaça de Catalunya, el dia 23 d’abril de 1984, es vaEscultura Drac Màgic. Autor: Jaume Valls Vila descobrir l’escultura Drac Màgic, que presidia l’espai dalt d’un turonet d’herba de 2,28 metres d’altura envoltat d’un petit estany circular.
Aquest singular element tĂ© unes dimensions de 7 metres de llargada per 2,50 d’amplada en la part mĂ©s dilatada de la cua del drac. TĂ© un pes de 160 kg i Ă©s d’acer inoxidable. La seva peculiaritat, al principi, era que es movia impulsada pel vent i, aprofitant l’energia eĂČlica, emetia un so propi i tambĂ© movia un molinet acoblat que encenia els llums dels ulls, a mĂ©s d’accionar uns petits sortidors d’aigua polvoritzada que permetien descompensar la llum solar per veure reflectides les irradiacions sobre la superfĂ­cie metĂ l·lica de l’acer.

Totes aquestes peculiaritats es varen veure minvades al llarg del temps a causa
de les constants malifetes, principalment de l’atemptat de l’any 1987. Finalment, desprĂ©s d’ésser restaurada, es va tornar a instal.lar sobre un tub de quatre metres d’alçada per preservar-la de les bretolades.


  • DINOSAURE

Emplaçament: A la rotonda de la Nacional 150 (carretera de Montcada)
Autor: Roc Alabern

Per la Festa major de l’any 1986 es van fer diversos decorats arreu de la ciutat. Un d’ells va ser l’anomena’t «environament» obra de l’artista Roc Alabern. Es tractava d’una gran escultura que representava un dinosaure feta en velles carrosseries de cotxes tretes d’un desguĂ s. L’escultura va estar exposada a la plaça ClavĂ©, davant l’estaciĂł dels Ferrocarrils de la Generalitat. Acabades les festes una empresa de fabricaciĂł de catifes per automĂČbil, Autotex, ubicada a Viladecavalls la va adquirir per decorar el recinte industrial. Amb el tancament de l’empresa l’Ajuntament, per iniciativa de la galerista Carme Casamada, aconseguĂ­ la cessiĂł de l’escultura per la ciutat. Aquesta es va situar en un lloc visible perĂČ de difĂ­cil accĂ©s pels vianants, en precauciĂł de la seguretat d’aquest i la possibilitat de convertir-se en lloc d’esbarjo de la canalla. Finalment el nom donat a l’escultura ha estat la veu popular de nomenar-lo «dinosaure».


Escultura de Roc Alabern que representa un dinosaure, realitzat per carrosseries de cotxes vells. TĂ© 8 metres d’alçada i 5 d’ample. A l’estructura es pot observar els automĂČbils CitroĂ«n 2CV, els models 850, 127, 131 i 133 de Seat i un Ford Fiesta.




  • RELACIONS TEÒRIQUESEscultura Relacions TeĂČriques. Autor: Marc SellarĂšs

Emplaçament: plaça de l’Onze de setembre
Autor: Ramon Suau

L’escultura Ă©s formada per dos quadrats d’acer soldats entre ells per una franja buida. Cada un d’aquests quadrats tĂ© una dimensiĂł d’un metre d’alt per un altre d’ample, i entre ambdĂłs una estructura d’acer compacta. Segons l’autor "aquesta peça Ă©s el contingut didĂ ctic que juga amb els temes estudiats per les escoles de percepciĂł visual".
Aquesta obra, que va ser finançada i donada a la ciutat per PDC Services, es va inaugurar el dia 10 de setembre de 1991 coincidint amb la remodelació de la plaça, com un dels actes de la Diada de Catalunya.


  • MESTRE SERRAT

Emplaçament: plaça del Mestre SerratMonument al mestre Serrat. Autor: Aitor Fernåndez

Monument al·legĂČric a Ramon Serrat i Fajula (Sant Joan de les Abadesses 1883-Terrassa 1944), destacat mĂșsic i compositor que durant 19 anys (1925-1944) va desenvolupar la seva tasca de mestre i director a l’Escola de MĂșsica i a la Banda MĂșsica de Terrassa.
DesprĂ©s de la seva mort rebĂ© diversos homenatges: l’any 1949 se li va dedicar una plaça amb el seu nom i els anys 1981 i 1982 la ciutat li va oferir un ampli homenatge amb diversos actes, amb motiu del centenari del seu naixement.

El 13 de gener de 1991 es van inaugurar les reformes de la plaça amb una ampliaciĂł de la rotonda de 60 m2 a 380 m2, conservant el pi que la caracteritza i el replantament de 10 roures americans i l’afegiment de nou mobiliari urbĂ : sis bancs metĂ l·lics. I com a peça mĂ©s significativa, un senzill monument a Ramon Serrat, amb un relleu de marbre del mestre envoltat d’una al·legoria a la sardana i unes frases al·lusives al mĂșsic.


  • TALL

Emplaçament: al bell mig de la confluùncia entre les avingudes de Jaume I i de l’Abat Marcet, la rambla de Francesc Macià i la carretera de Matadepera
Autor: Josep LluscĂ 

Monument integrant del programa Catex-Entorn. Pilar Parcerisas, en el catĂ leg Monument Tall. Autor: AndrĂ©s Fragaeditat per Amics de les Arts, ens en fa la segĂŒent descripciĂł tĂšcnica: "Vorera exterior de la plaça sobre la calçada, en peces estĂ ndard de formigĂł prefabricats, per un diĂ metre de 36 m. Zona circular segĂŒent inclinada i bombada, amb herba molt retallada. A la zona compresa entre el c/ Manresa i l’av. de Francesc MaciĂ  incorpora un clos de xiprers retallats molt regularment, en forma d’arc, i d’una alçada de 4 m, que acomplirĂ  la funciĂł d’un fons escenogrĂ fic il·luminat per sota des de l’element singular central. Estany circular de 22 m de diĂ metre amb fons fosc, que permet l’enfosquiment visual de l’aigua per destacar encara mĂ©s l’element central. Aquest element singular central Ă©s fusiforme i ancorat al fons de l’estany mitjançant una zona de cimentaciĂł i reforçament especial. Disposa d’una estructura de perfils metĂ l·lics interiors d’acer galvanitzat que dĂłna rigidesa i fixa al fons la coberta externa visible. Forma exterior modelada amb material Composite (PRFG) i color ultrabrillant (gel coat) aplicat directament al motlle. Mesures aproximades: alçada de 2,5 m, base de 8 m i gruix de 70 cm. Element il·luminat per sota mitjançant focus encastats al fons, que es complementa amb una cortina d’aigua en arc que surt de la seva base per acciĂł d’un sistema de jets propulsors d’aigua".

Monument patrocinat per la Mina PĂșblica d’AigĂŒes de Terrassa, que es va inaugurar el dia 25 d’abril de 1992 amb motiu de seu 150Ăš aniversari.

Catex-Entorn: aquest programa, patrocinat per Amics de les Arts de Terrassa, amb la col·laboraciĂł de l’Ajuntament de Terrassa i les empreses privades Mina PĂșblica d’AigĂŒes de Terrassa, Copcisa, Caixa de Terrassa i Ferrovial-Autema, SA, tenia com a finalitat situar quatre escultures pĂșbliques en quatre punts claus de la ciutat per tal de restablir una identitat estĂštica i cultural que donĂ©s personalitat a Terrassa com a entorn i lloc per viure-hi. Catex-Entorn reunia quatre propostes, Tall, Tenir Mala peça al teler, Camins i Columna rostrada, que destacaven per la seva singularitat i personalitat.


  • TENIR MALA PEÇA AL TELERMonument Tenir mala peça al teler. Autor: Pablo DĂ­az i Cabrera

Emplaçament: cruïlla de les avingudes de l’Abat Marcet i de Josep Tarradellas

Autor: Francesc Abad

Monument integrant del programa Catex-Entorn. Pilar Parcerisas, en el catĂ leg editat per Amics de les Arts, ens fa la segĂŒent descripciĂł tĂšcnica: "Estructura troncocĂČnica de totxo massĂ­s, de 250 cm de diĂ metre. L’alçada Ă©s de 830 cm amb una obertura de vidre de 124 cm. Rebla aquesta estructura en forma de xemeneia un rĂštol de pintura plĂ stica de fons blau i lletres blanques amb la paraula "Paisatge". A l’interior de l’estructura hi ha un arbre sintĂštic -un xiprer de 9 m d’alçada. TambĂ©, a l’interior i sobre el terra, hi ha una pedra de Sant Vicenç amb la inscripciĂł de la paraula "Fragment". Les mides de la pedra sĂłn de 40 per 60 cm".

Monument patrocinat per Copcisa, que va ser inaugurat el dia 25 d’abril de 1992.


  • CAMINSMonument Camins. Autor: Frank GĂłmez

Emplaçament: plaça dels Països Catalans

Autor: Elisa Arimany

Monument integrant del programa Catex-Entorn. Pilar Parcerisas, en el catĂ leg editat per Amics de les Arts, ens en fa la segĂŒent descripciĂł tĂšcnica: "Obra constituĂŻda per quatre planxes corten de 120 mm de gruix, doblegades i soldades, amb unes dimensions de 5 m d’alçada, 4 m d’amplada i 4 m de llargada. La peça es completa amb una pila de pedres que dibuixen la corba de les xemeneies industrials".

Monument patrocinat per la Caixa d’Estalvis de Terrassa, que va ser inaugurat el dia 25 d’abril de 1992.



  • COLUMNA ROSTRADA

Emplaçament: jardins del final de la rambleta del Pare Alegre, davant de l’Hotel Don Cándido
Autor: Salvador JuanpereMonument Columna Rostrada. Autor: Frank GĂłmez

Monument integrant del programa Catex-Entorn. Pilar Parcerisas, en el catĂ leg editat per Amics de les Arts, ens en fa la segĂŒent descripciĂł tĂšcnica: "Columna cilĂ­ndrica de formigĂł encofrat, amb un basament cĂșbic de mides 250 cm x 250 cm x 400cm. L’alçada de la columna Ă©s de 845 cm, equivalents a 22 colzes egipcis, repartits de la segĂŒent manera: base trencada; 1r nivell 70 cm x 118 cm x 181 cm. 2n nivell: 30 cm x 140 cm x 140 cm. Fust: 700 cm d’alçada x 100 cm de diĂ metre. Capitell quadrat: 1r nivell; 14 cm x 118 cm x 118cm, 2n nivell; 31cm x 150 cm x 150 cm. A la columna hi ha encastades vuit peces cĂČniques de marbre blanc de macael tornejat i cadascuna tĂ© 91,80 cm d’alçada i 65 cm de diĂ metre a la base. Sistema de fixament: mitjançant dos espĂ rrecs d’acer inoxidable fixats amb ciment, de 25 mm. de gruix, encastats directament del con al fust."

Monument patrocinat per Autema i Ferrovial, que va ser inaugurat el dia 25 d’abril de 1992.


  • HOQUEI

Emplaçament: carrer dels Jocs Olímpics, davant l’Estadi Olímpic.

Autora: Rosa Serra

El Comitù Olímpic Internacional va fer Escultura Hoquei. Autor: Josep Palaudonació a la ciutat de l’escultura Hoquei com a mostra de reconeixement per la tasca organitzativa de la subseu olímpica terrassenca dins els Jocs Olímpics de Barcelona.
El dia 11 de setembre de 1993, amb la presùncia del president del COI, Joan Antoni Samaranch, s’inaugurava aquesta emblemàtica escultura que simbolitza l’esport de l’hoquei i la seva vinculació amb Terrassa.

El monument, instal·lat al principi del carrer dels Jocs OlĂ­mpics, amb el rerafons de l’Estadi OlĂ­mpic, reprodueix la figura d’un jugador d’hoquei en posiciĂł d’una tĂ­pica jugada, estĂ  realitzada en bronze i tĂ© unes mides d’1,70 m d’alt, 2 m d’ample i 70 cm de fons.


  • FLAMA IIEscultura Flama 2. Autor: Pablo DĂ­az y Cabrera

Emplaçament: placeta de Saragossa
Autor: Ferran Bach-Esteve

L’escultura va ser realitzada pĂČstumament a la mort de l’escultor, ocurreguda el 9 de març de 1992. És una obra de caire avantguardista en la faceta de l’autor d’acer inoxidable polit, de 300 cm x 8 cm de diĂ metre i un pes de 600 kg.
L’escultura simbolitza les proves dels Jocs OlĂ­mpics celebrades a Terrassa i va Ă©sser encarregada pel Ministeri d’EducaciĂł per formar part de l’exposiciĂł que en relaciĂł amb els Jocs OlĂ­mpics de Barcelona es va celebrar a l’espai Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat. El 8 de juny de 1993 la seva vĂ­dua, Àngels Ubasart va, en fer lliurament a la ciutat per quĂš fos instal·lada en un lloc pĂșblic.

El 29 d’octubre de 1993 s’inaugurava la remodelaciĂł de la placeta de Saragossa amb un jardĂ­ triangular de gespa on va ser instal·lada l’escultura.


  • PRÉT-À-PORTER

Emplaçament: rambla d’Ègara, a la cruĂŻlla amb la plaça d’Anselm ClavĂ©
Autor: Miquel Puente

Escultura de 800 kg. d’acer inoxidable fos. El seu autor la definia com "la plasmación en escultura de los conceptos de sociedad de consumo y erotismo". Es tracta del cos d’un home nu, seccionat del coll i de les cames.
El monument va ser inaugurat el dia 17 de maig de 1994 com a cloenda dels actes de la Primavera ErĂČtica. Al contrari que l’escultura Maria que va presidir la inauguraciĂł dels actes i que va encetar diverses polĂšmiques, fins i tot atemptats, fins que fa ser retirada de la via pĂșblica (es conserva en el Fons del Museu de Terrassa), l’escultura PrĂ©t-Ă -porter quedĂ  definitivament ubicada en el lloc indicat.


  • ANTONI ESCUDÉEscultura d'Antoni EscudĂ©. Autor: Frank GĂłmez

Emplaçament: plaça d’Antoni EscudĂ©
Autor: Ferran Bach-Esteve

Coincidint amb el tercer aniversari dels Jocs OlĂ­mpics de Barcelona, el dia 25 de juliol de 1995 s’inaugurava la plaça Antoni EscudĂ© al barri del Pla del Bon Aire. Presidint l’espai s’aixecĂ  un petit monument amb un bust de l’homenatjat, que la famĂ­lia EscudĂ© donĂ  a la ciutat.

Antoni EscudĂ© i GalĂ­ (1895-1989) fou un industrial terrassenc cofundador de l’empresa Agut, SA. Va construir la primera estaciĂł receptora de rĂ dio de la ciutat, perĂČ la seva faceta mĂ©s coneguda Ă©s haver estat l’introductor de l’hoquei a Terrassa vers els anys 1911-12, esport que va fer possible que Terrassa fos subseu olĂ­mpica vuitanta anys desprĂ©s.



  • ALS DIFUNTSMonument Als difunts. Autor: Mar Mateu.

Emplaçament: plaça de Tots els Sants (interior del cementiri)

El monument consta de tres columnes de diferents mides, al·legĂČriques a la durada de la vida que "vol simbolitzar els qui moren joves, els ancians i els traspassats a la maduresa de la vida". Les columnes aguanten una placa amb un epitafi bilingĂŒe: "En record a tots els homes i dones que amb el treball de la seva vida varen fer gran aquesta ciutat. Terrassa, 1 de novembre de 1995 ".

El monument i la plaça van ser inaugurats el dia 31 d’octubre de 1995 i va ser una cessiĂł dels constructors AdriĂ  Termes i AgustĂ­ Peñarroya.




  • LA DONA TREBALLADORA

Emplaçament: rotonda de la cruïlla de Monument a la Dona Treballadora. Autor: Josep Paloula carretera de Castellar amb les avingudes de Jaume I i de Barcelona, i el passeig Vint-i-dos de Juliol
Autor: Andreu Alfaro

Alt tirabuixĂł cĂČnic d’acer de 40 metres d’alçada i mĂ©s de 60 tones de pes. La seva estructura, la configuren dos plans metĂ l·lics entrecreuats que s’estrenyen a mesura que l’alçada augmenta. Amb l’obra, l’autor ret homenatge a la dona treballadora terrassenca i va Ă©sser inaugurat el dia 21 de desembre de 1996.



  • CIUTADANIA

Emplaçament: carrer de la Font Vella, en l’espai entre els carrer del Cardaire i de Sant Pau
Autor: Ramon Castells i Domingo

MonĂČlit format per un bloc de marbre rosat d’ 1,70 metres d’alçada i de forma Monument a la ciutadania. Autor: Marc SellarĂ©scĂșbica. A la part alta una peça de bronzee envolta el fust i hi sĂłn representades les activitats del mĂłn de la cultura, l’esport, la indĂșstria, el treball i altres sectors de la societat terrassenca. La dedicatĂČria en el frontal diu: " A tots els homes i dones que al llarg del temps han donat forma i vida a la ciutat".

Aquesta escultura fou cedida a la ciutat, el dia 8 d’abril de 1997, per la Cambra de la Propietat de Terrassa amb motiu del seu 75ù aniversari.










  • JOAQUÍN SOLER SERRANO

Emplaçament: Cruïlla de l'Avinguda del VallÚs amb el carrer de Cantàbria.
Autor: Pere PuntĂ­

MonĂČlit dedicat al radiofonista JoaquĂ­n Soler Serrano en record a la seva important tasca informativa realitzada amb el seu programa especial (12 hores sense interrupciĂł) donant veu als afectats i movent la solidaritat a travĂ©s de RĂ dio Terrassa - Cadena Ser.
El monĂČlit fa dos metres d'alt i estĂ  realitzat amb pedra de la SĂšnia, incorpora tallats en bronze, el rostre i les mans de Soler Serrano i un micrĂČfon de l'Ăšpoca.

Fou inaugurada el 23 de setembre de 2012, en el marc dels actes realitzats per commemorar el 50Ăš aniversari de la riuada de 1962.


 

  • CARNESTOLTES

Emplaçament: Parc dels Catalans
Autor: Joan Carraminyana Cols

L’escultura Carnestoltes es va erigir amb motiu del 25Ăš aniversari de la Sucietat de l’Embut de Terrassa, l’entitat organitzadora del Carnestoltes de la Ciutat. El divendres de Carnestoltes dia 2 de febrer de 2002 es va inaugurar la seva col·locaciĂł al Parc del Catalans, dintre les actes organitzat per al commemoraciĂł com xerrades i conferĂšncies.

L’escultura rebĂ©, el mateix dia a la nit el primer acte vandĂ lic amb pintades que es va repetir en altres ocasions. L’any 2010 amb motiu de les obres de la prolongaciĂł dels Ferrocarrils de la Generalitat realitzades al Parc dels Catalans, l’escultura Ă©s va resituar als Jardins de la Casa Museu Alegre de Sagrera. Acabades les obres retornar al Parc dels Catalans.




L’escultura feta de ferro colat medeix 1m. 80 cm, Ă©s obra de l’artista Joan Carraminyana. L’obra reflecteix el carĂ cter alliberador del que representa l’esperit . Simbolitza la transgressiĂł i la disfressa. Una placa que acompanya l’escultura ens diu «Del poble de Terrassa a totes aquelles persones que han fet possible 25 anys de Carnestoltes, especialment als nostres companys Marc GarcĂ­a Tobella i Andreu Lozano Serrano. Sussietat de l’embut».


  • HOMENATGE A MÀLEVITX

Emplaçament: Parc del Nord
Autor: Gorka Oteiza

L’escultura Homenatge a Malevitx Ă©s una de les obres mĂ©s significatives de l’escultor basc, Jorge Oreniza. Es va inaugurar el 15 de maig de 1999  i es va ubicar al Parc del Nord. MĂ©s endavant la escultura s’ha reubicat dues vegades; primer, arran la urbanitzaciĂł de la zona anomenada dels pisos del ferroviaris, i segon, degut a lla construcciĂł de l’estaciĂł del metro del VallĂšs s’instal·la en el mateix parc prop del carrer de Bartomeu Amat.

Aquesta escultura de Jorge Oteiza  TĂ© unes mides monumentals amb una alçada de 6x6 m. Feta en acer revestit de zinc i acabat amb una capa de pintura negra setinada. TĂ© un pes total de 26 tones. EstĂ  emplaçat sobre una base de formigĂł de 6 x 6 m. Representa un assaig d’una rotaciĂł espacial a partir d’allĂČ que l’artista anomena “les unitats MĂ levitx".


  • FAMÍLIA VAPORS

Emplaçament: Plaça del Vapor Ventalló
Autor: Xavier CorberĂł

L'any 1888 Josep VentallĂł i NoguĂ©s va construir un dels primers vapors al carrer de la Rasa cantonada amb el de Sant Llorenç, on hi havia hagut el vapor Sagret,  amb l'estructura metĂ l·lica caracterĂ­stica dels vapors terrassencs. L'any 1900 el Vapor VentallĂł tenia arrendades varies quadres, amb la seva corresponent força motriu a vapor i mĂ©s tard l'elĂšctrica, a les empreses Garcia e Hijos, Guardiola Hermanos, Marimon y Companyia, Francisco SurrallĂ©s i Aymerich, Riera i Tobella.


 

El dia 3 de maig 2002 s'inaugurĂ  la transformaciĂł del Vapor VentallĂł ja convertit en espai pĂșblic i zona d'habitatges plurifamilars, conservant la nau cantonera, obra de LluĂ­s Muncunill, com a plaça semiporticada que porta el nom de Vapor VentallĂł. La plaça tambĂ© es va inaugurĂ  un grup escultĂČric «FamĂ­lia Vapor». Obra de Xavier CorberĂł finançada per la DiputaciĂł de Barcelona, l’Ajuntament de Terrassa i les empreses Egabac i Imviusa.


  • LA SARDANA

Emplaçament: Pla del la Font de l'Apotecari
Autor: Escola Municipal d'Arts i Oficis

L’Obra del Ballet Popular de Catalunya va proclamar Terrassa com a Ciutat Pubilla de Catalunya’98 en l’acte d’elecció celebrat a Sant Joan de les Abadesses.

Els dies 25 i 26 d’abril es van desenvolupar diversos actes per aquest motiu. Un d’ells va ser la inauguració del monument a la sardana realitzat per l’Escola Municipal d’Arts i Oficis. L’acte va ser presidit per l’alcalde Manuel Royes i el president de l’Obra del Ballet Popular de Catalunya, Joan Vidal, que van descobrir una placa commemorativa. L’acte es va completar amb un audició i exhibició de colles i grups de sardanistes locals.




Escultura en homenatge a Terrassa Ciutat Pubilla de la Sardana. Simula la composiciĂł en cercle d’aquest ball catalĂ  per mitjĂ  de 8 columnes de pedra arenisca de 3'5 metres d'alçada coronades per un arc de ferro de 5'40 m. de diĂ metre. Es va inaugurar el 26 d’abril 1998 descobrint una placa amb el text segĂŒent: RÒDOL. Monument commemoratiu de la proclamaciĂł de Terrassa Ciutat Pubilla de la Sardana 1998, realitzat per l’Escola Municipal d’Arts Aplicades i inaugurat per l’alcalde Manuel Royes. Terrassa 26 abril de 1998.


  • MÀQUINA DE VAPOR

Emplaçament: Al mig de la rotonda de la carretera de Matadepera i l'Avinguda Béjar.


En remembrança al que va significar per Terrassa la RevoluciĂł Industrial i la creaciĂł dels vapors tĂšxtils a mitjans del segle XIX, l’Ajuntament de Terrassa ca col·locar, en la rotonda del encreuament  la carretera de Matadepera i l’avinguda de BĂ©jar, un fragment d’una mĂ quina de vapor fabricada per  l’empresa Alexandre Hermanos de Barcelona i quĂš, l’empresa terrassenca Sepisa va recollir d’una fĂ brica tĂšxtil abandonada de la zona del Poblenou de Barcelona i que va cedir a l’Ajuntament de Terrassa.
















Fragment d’una màquina de vapor que l’empresa Sepisa va cedir a l’Ajuntament de Terrassa l’any 1998.



  • VÍCTIMES DEL TERRORISME

Emplaçament: Pla del Torrent de les Ànimes
Autor: JesĂșs Fructuoso


Monument dedicat a les víctimes del terrorisme. Simbolitza l’esperança d’un futur millor, d’un mont diferent on el terrorisme no existeix. Va ser inaugurat per l’alcalde de Terrassa, Manuel Royes el dia 23 de març de 2002. L’acte era una iniciativa del moviment Terrassa per la Pau i l’Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) amb el finançament de l’Ajuntament.
L’escultura, obra de JesĂșs Fructuoso, estĂ  fet amb granit flamejat i tĂ© encaixada un marc de ferro de 110 x 80 cm.








 

  • BICICLE DE L'AIGUA

Emplaçament: Plaça de la Tecnologia
Autor: Esther Ramon

El monument esta situat en una plaça que en realitat es una gran rotonda enjardinada, situada a la confluÚncia dels polígons industrials Santa Margarida II i Santa Margarida.

L’any 2002 es va inaugurar una escultura de Esther Ramon titulada El bicicle de l’aigua, a la plaça de la Tecnologia. El dia de la inauguraciĂł a cĂ rrec de l’alcalde de Terrassa,  Pere Navarro, l’element que tenia que discorre per ella, es va veure privada d’aquest atractiu ja que la inauguraciĂł es va fer a corre cuita i no va ser possible connectar-la a la xarxa.

L’escultora va dir que l’obra era un homenatge al seu pare i al seu avi, que li van transmetre el plaer de l’art.

La idea del bicicle es troba a la filosofia oriental sobre la duplicitat de les coses.




Escultura d’Esther Ramon, de ferro i formigĂł, que sembla un vuit ajagut, i simbolitza la matemĂ tica de infinit segons paraules de l’autora. De fet, estĂ  formada per dues peces adherides, una convexa i una cĂČncava, que representen la muntanya i el mar, respectivament. Les uneix un mur que, en la seva part interior, contĂ© un canal que deixa circular l’aigua en dies de pluja.



  • AMALGAMA

Emplaçament: Plaça d’Andalusia, al nord del Pla de l’Apotecari.
Autor: Ramon Suau


Davant la petició de la Coordinadora d’Entitats Andaluses de Terrassa de que l’Ajuntament dediques una plaça a Andalusia en reconeixement a tots els terrassencs nascuts a Andalusia i a la seva bona integració a la cultura catalana. Un lloc de trobada de totes les entitats d’aquella comunitat, principalment per celebrar l’anual Dia d’Andalusia. L’Ajuntament va reservar un espai a la part nord de la recent urbanització del Pla de la Font de l’Apotecari a tocar a l’avinguda de Jaume I, al qual l’hi assignar, 1998 el nom Plaça d’Andalusia

El 23 febrer de 2003, Dia d’Andalusia, es va inaugurar en dita plaça l’escultura “Amalgama” obra de l’escultor terrassenc Ramon Suau, que donava personalitat a la plaça. L’acte va ser presidit per l’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, amb la presùncia de l’escultor i Pedro Domínguez, president de la Coordinadora de Entidades Culturales Andaluzas en Terrassa.


Escultura obra de l’artista Ramon Suau de 8 m. d’alçada i tres d’amplada. Es una peça pintada de blanc a la que l’autor la bateja amb el nom de «Amalgama », precisament, «una amalgama de cultures, una barreja de personalitats, de camins, de carĂ cters». Les tres branques simbolitzen les cultures catalana i andalusa. A la base una inscripciĂł en marbre amb el nom  de les 8 provĂ­ncies andaluses.


 




ARXIU MUNICIPAL DE TERRASSA

Ajuntament de Terrassa
Carrer PantĂ , 20
08221 Terrassa (Barcelona)
Tel. 93 739 70 00
ext: 4251, 4252, 4253

Horari de consulta:
de 9:00 a 14:00 de dilluns a divendres

E-mail de consulta:
arxiu.municipal@terrassa.cat

Blog de l'Arxiu:
http://blogs.terrassa.cat/arxiu/

Twitter de l'Arxiu:
https://twitter.com/ArxiudeTerrassa